SOBRE L'ASSOCIACIÓ

RECUPERAR L'EMPREMTA DEL LLOP I L'ÓS

Els dos mamífers que representen l'àpex de la xarxa tròfica del Pirineu tornen als seus antics dominis. Us ajudarem a integrar-vos per facilitar-vos la tasca d'equilibrar el nostre debilitat ecosistema. De la mateixa manera que els eliminem del nostre territori per ocupar les terres que els sustentaven, els acollirem, i ho farem amb la major integritat i seguretat per a totes les peces d'aquest projecte de protecció: administració, ramaderia i consciència socioecològica.

Carlos Molina (Polònia)

Sobre nosaltres

Al cor de l'Alt Pirineu vam fundar el 2022 l'Associació Defensa Llop i Ós al Pirineu. Observem cada dia un sentiment (generalitzat a la població) de repulsió per ambdues espècies fins al punt d'atemptar contra ells (Cachou, Gribouille, Caramelles i Sarousse entre 2020 i 2021). S'han destapat algunes trames antiós que no haurien de tenir cabuda en una societat necessitada de l'equilibri natural que proporciona la integració del llop i l'ós al Pirineu. Les dues espècies poden canviar la biodiversitat d'un ecosistema malmès pel turisme, les infraestructures hivernals, la massificació i l'apropiació extensiva i mal gestionada del seu territori original. Des de l'Associació treballem per millorar la percepció social de l'ós bru posant un èmfasi especial en la cura del seu hàbitat i el nostre patrimoni natural.

Alt Àneu
Pau Vázquez. Pirineus

Sobre l'associació

L'associació està inscrita al Registre d'Associacions de la Generalitat i es regeix pels seus estatuts. La finalitat principal és promoure la preservació dels drets del llop i de l'ós bru a tot el Pirineu (inclòs Pre-Pirineu i Pirineu francès) per garantir-ne la protecció, en col·laboració amb altres entitats i institucions del territori esmentat que treballin per la conservació de ambdues espècies.

L'àmbit de treball actual comença a l'Alt Pirineu estenent-se, segons recursos i voluntariat, a la resta del Pirineu per formalitzar un projecte global a tota la serralada. Iniciem un procés de seguiment de grans carnívors per estudiar les dinàmiques d'expansió territorial d'aquestes espècies, en col·laboració amb l'equip de seguiment.

Un altre àmbit de treball serà escoltar les peticions dels ramaders a través d'entrevistes/formularis i fer arribar aquesta informació a l'administració. La finalitat és millorar la imatge d'aquestes dues espècies i sortir-ne tots beneficiats.

Crear sinergies positives

Amb el pas del temps, la percepció social d'aquestes espècies al Pirineu no ha canviat. Es continuen veient com a fer, a diferència de la Serralada Cantàbrica on gaudeix d'una acceptació notable, i les mesures canalitzades cap a la conscienciació social són molt escasses. En gairebé 30 anys des de la introducció dels primers óssos eslovens no s'ha aconseguit integrar aquesta espècie a l'ecosistema natural i social que avui dia existeix al Pirineu. La península, i en concret tot el que es troba sota l'ombra dels Pirineus, des dels alts cims fins a les extenses platges del litoral, necessiten regular la població del tan vilipendiat porc senglar, del cabirol i moltes altres espècies. Aquest equilibri natural és possible si restaurem les cadenes tròfiques originals. La caça, un sistema de control poblacional arcaic i certament lúdic, no ofereix resultats pràctics. Només cal reconduir part de la inversió que gestiona l'administració en batudes infructuoses i destinar-ho a l'estudi, la integració i la protecció d'aquests grans carnívors al Pirineu.

Galeria