L'ÓS PARDO

A França, durant l'any 2021, es van fer 574 accions de seguiment sistemàtic amb itineraris i 513 de seguiment per foto-trampeig, amb un 22% i un 17% de visites positives respectivament. La Xarxa Ós Pardo (ROP) ha confirmat 1.730 indicis de presència, el que representa un augment del 13% en relació amb el 2020 i del 21% en relació amb el 2019. Les mostres de pèls (34%), les fotos i vídeos (21%), els atacs sobre animals domèstics o ruscs (19% ), els excrements (15%) i els rastres (6%) representen la majoria dels indicis trobats. A Espanya, a totes les comunitats autònomes, van ser trobats 1.255 indicis: el 45% de mostres de pèls, el 32% de fotos -vídeos, el 10% d'excrements, el 5% d'empremtes, el 2% de depredacions i el 6% d'altres tipus d'indicis. A Andorra només es va trobar 1 indici d'ós.

Al vessant francesa, van ser registrats 331 atacs (classificats com a causats per óssos) sobre animals domèstics i 2 sobre ruscos, en comparació dels 369 i 5 registrats el 2020, respectivament. A Espanya, el nombre d'atacs sobre ramaderia i apicultura es va reduir encara més, passant de 90 el 2018 a 30 el 2021.

L'àrea total de distribució s'estima en uns 6.500 km², fet que suposa un descens de 1.700 km² respecte al 2020 i de 3.900 km² respecte al 2019. S'estén al llarg de 235 km d'est a oest; des del sud-oest del departament d'Aude a França fins al nord-est de Navarra a Espanya. Aquesta forta disminució de l'àrea de distribució en comparació amb 2019 i 2020 es deu principalment al fet que cap ós estava equipat amb GPS el 2021, i en particular a l'efecte de l'ós Goiat que, va fer augmentar l'àrea de distribució el 2019 en aproximadament 2.000 km² respecte al 2018. A més, malgrat la manca d'indicis entre els dos nuclis de població històrics, els óssos Nere i Cannellito van ser identificats a banda i banda durant l'any. Això també demostra que la mida de l'àrea de distribució del 2021 és només un valor mínim i que la disminució de la mida de l'àrea de distribució en comparació dels anys anteriors s'ha de relativitzar. El fet que l'àrea de distribució disminueixi no vol dir que la població estigui en declivi.

El Número Mínim Detectat (EMD) el 2020 va ser de 70 ossos, dels quals 3 óssos van morir o han estat considerats morts durant el mateix any 2021 (la femella Caramelles i 2 ossets de l'any de l'óssa Caramellita). Es va detectar un mínim de 8 ventradas, totalitzant 15 cries de l'any. Almenys 9 dels 16 ossens nascuts i detectats el 2020 van ser trobats vius el 2021. En canvi, 6 individus (2 femelles adultes i 4 subadults) detectats el 2020 no van ser detectats el 2021, encara que encara no es consideren desapareguts. Per contra, 3 óssos subadults (2 femelles adultes i 1 subadult) han estat considerats desapareguts el 2021 per no haver estat detectats durant els darrers anys. El 2021, la població està composta per almenys 34 femelles, 32 mascles i 4 individus de sexe indeterminat, amb 36 adults potencialment reproductors (22 femelles i 14 mascles), 19 subadults i 15 cries de l'any.

La detecció de 4 óssos el 2021 (3 femelles, inclosa l'óssa Douillous i 1 mascle subadult), que no van ser identificats el 2020, permet afegir 4 individus a l'EMD del 2020 i obtenir així un Efectiu Mínim Retingut (EMR) per al 2020 de 68 óssos a tota la cadena pirinenca. D'aquests 4 óssos, el mascle New21-18, no va ser detectat el 2018 i el 2019, però redescobert el 2021. També cal afegir-lo a l'Efectiu Mínim Retingut (EMR) del 2018 i 2019, incrementant a 52 i 59 individus, respectivament. Com ja es va esmentar als informes de la ROP de 2019 i 2020, és molt probable que aquests casos (óssos “descoberts” o “redescoberts”) es repeteixin regularment en el futur. Amb l'augment de la població creix la probabilitat de no poder detectar tots els individus de la població cada any, i l'EMR deixarà de ser un mètode adequat i haurà de ser substituït finalment pel mètode CMR (Captura/Marcatge/Recaptura) per estimar el mida de la població. Tot i això, la tendència demogràfica mostra que la població d'óssos dels Pirineus està creixent gradualment. Sobre la base de l'EMR, s'estima que la taxa mitjana de creixement anual entre el 2006 i el 2020 és de l'11,40% per al conjunt dels Pirineus. Finalment, un dels aspectes més destacats de l'any 2021 és la participació en la reproducció de 4 mascles nous, entre ells el mascle Goiat amb la femella Caramellita i també del mascle Rodri amb l'óssa Sorita.