Després de la pista de l'ós marró, el llop i el furtivisme

Una de les línies de treball de l'Associació, a banda de la divulgació, és el seguiment de l'ós bru i el llop gràcies a les 10 càmeres autoritzades pel SFF. Posteriorment classifiquem totes les espècies detectades a taules i així aprofitem la informació de les nostres càmeres per al seguiment d'altres espècies igualment interessants.

Iniciem un procés de seguiment per tal de monitoritzar i obtenir dades que ajudin a preservar el benestar d'aquestes dues espècies, amb una atenció especial a la recuperació del llop en terres pirinenques. Actualment, el volum més gran de dades obtingudes sobre la recuperació del llop a Catalunya es concentren en comarques prepirinenques (Alt Urgell, Solsonès i fins i tot Moianès) i regions pirinenques com Pallars Sobirà, Ripollès i Val d’Aran. Creiem que l'expansió del llop s'estén al llarg de tot el Pirineu però les deteccions del qual es redueixen a mesura que la densitat demogràfica humana augmenta. Un dels objectius d'ADLO és extreure dades fotogràfiques del llop, l'estat de conservació del qual es cataloga com a “espècie reproductora extinta”, per identificar individus i localitzar la primera femella reproductora que permeti l'obligatorietat d'aplicar projectes de recuperació per a l'espècie .

Pel que fa al oso marró, ja hi ha estudis sistemàtics des dels 90. L'aportació d'ADLO es concentra a extreure dades fotogràfics, empremtes, excrements, etc. que ajudin per a l'estudi de l'espècie i posar en valor aspectes socioecològics a millorar i que requereixin una major actuació per part de l'administració, posant especial èmfasi a la caça descontrolada en territori oser i el furtivisme.

No ens oblidem de la resta d'espècies catalogades amb diferents graus de conservació i el treball indirecte per part de l'associació (albiraments fortuïts, fototrampeu, etc.) ajudarà a aportar dades a les entitats que vetllen per la seva protecció: gat salvatge, gall fer, perdiu nival, etc.

Comencem a treballar per aconseguir els objectius fixats per tal de preservar el benestar dels grans carnívors del Pirineu i millorar-ne la coexistència amb el món ramader. De mica en mica hem anat esgarrapant metres a l'hàbitat d'aquestes dues espècies fins al punt de tractar-les com a alimanyes. S'han perseguit i abatut indiscriminadament durant segles i hem causat un desequilibri ecosistèmic sense precedents que només es pot recuperar, en gran mesura, gràcies a aquestes dues espècies.

S'ha demostrat durant dècades que la caçar és la forma més estèril de matar individus que podrien ser una gran font alimentària per a la cúspide de la cadena tròfica. soroll (trets, turisme, trànsit, etc.) fent que decideixin no tornar més a aquelles zones que podrien haver estat adequades pels seus recursos tròfics. Entre tots hem de treballar per crear hàbitats adequats i corredors naturals protegits. Tenim l'obligació de tenir cura del nostre patrimoni natural perquè la nostra biodiversitat no es vegi afectada.