QUÈ VA PASSAR AMB CACHOU?
La història d?un crim contra una espècie en perill d?extinció. No oblidem el cas Gribouille
per Jesús-Pau Vázquez Vilardell, transcripció de l'episodi 2 del Podcast de l´Associació.
Any 2014. Som a les escoles del Alta Garona. Amb la major de les il·lusions aquests nens de França comencen a pensar el nom del proper ós que serà batejat al Pirineu. Després d'un procés de selecció a les escoles i una posterior votació a través d'Internet surten noms com Bulle, Réglisse, Flocon i Cachou. Propostes que donaran nom als ossens nascuts el 2015, una vegada extretes les pertinents mostres genètiques a través dels cabells. Pràcticament la meitat dels resultats identificatius s'aconsegueix a través dels cabells.
Informar Os bru ’21
Als cims del Pirineu el famós torb (en català, uns vents forts que aixequen la neu dels cims) ensordeix eventualment tota escletxa de tranquil·litat present a les cotes altes del Pirineu i que, els que residim aquí, tantes vegades ens ha tocat aguantar. Estem arribant al final del període d'hibernació i el batec de l'óssa Plume (una óssa que es mou per França) té una freqüència molt disminuïda, al voltant de 10 batecs per minut. Gràcies a la gran ingesta d'aliments la temporada passada Plume està sobrevivint amb els greixos acumulats al seu cos. Aquests greixos li suposen un augment de pes extra al voltant del 30% del pes habitual.
No hi ha dubte que són dies difícils per sobreviure. Qualsevol destorb que Plume pogués percebre de l'exterior, possiblement algun humà impertinent o algun esquiador, suposaria una despesa d'energia impossible de reposar ja que l'altitud a què es troba l'ós fa impossible que pugui trobar aliment d'una manera efectiva. Diversos centímetres de neu amaguen la cova i tota activitat amb l'exterior suposaria un esforç veritablement nefast per a l'esdevenir de l'óssa.
Plume dorm al Pirineu però no es lliura del bullici humà fins i tot als llocs més recòndits del Pirineu. Mentre descansa no està exempta de sorolls com voladures anti-allaus, helicòpters sobrevolant el cel i que donen servei a les pistes d'esquí, absolutament irrespectuoses amb el medi ambient… només cal veure com Baqueira està absorbint zones naturals protegides i fent la vida al Pirineu cada vegada més cara. No deixen d´arribar turistes irrespectuosos que esquien fora de pistes sense saber si per on baixaran hi ha un gall fer entumit per les fredes temperatures d´hivern o si passaran just per davant de l´osera de Plume… no ens desviarem del tema i seguirem amb l'odissea hivernal de Plume.
Si la nostra óssa no en tingués prou amb sobreviure a l'hivern, amb tenir la preocupació que la seva cova sigui un lloc de repòs sòlid i segur, i amb tot el que hem esmentat anteriorment… a més d'això, Plume està gestant-hi una nova vida .
Poc temps després d'entrar al període d'hivernació es produeix un nou naixement tan petit com la cria d'un conill. Costa creure que les cries de les óssos puguin tenir una mida tan minúscula… aquest petit osset, sense germans coneguts segons el llistat oficial del grup de seguiments d'óssos, passa la resta de l'hivern alimentant-se de la seva mare.
De mica en mica la temperatura al Pirineu comença a pujar. Dins la cova comença a regalimar l'aigua de la neu que fon el sol. Va arribar el moment de sortir. Després de deixar enrere la fosca cova el petit osezno és batejat amb els primers raigs de sol i rep el nom de Cachou. L'origen d'aquest nom procedeix d'unes pastilles de regalèssia antigues que es fabricaven a França.
El nostre petit osset, de la mà de Plume, coneix per primera vegada la neu, el vent, el sol, els núvols… en definitiva, tots els elements del món exterior amb totes les seves belleses i també, amb totes les seves amenaces, entre elles l'infanticidi . Un procés pel qual el mascle acaba amb la vida de les cries de l'óssa per induir-les al zel i així poder copular.
Si observem la seva genealogia el petit Cachou, fill de Plume, també era fill de Balou (mascle amb genètica eslovena mort poc després de fecundar a Plume, presumptament per un llamp). A més porta sang de Pyros i Caramelles (els seus avis materns encara que Pyros, a més d'avi també era el seu besavi). Cachou també és descendent de Mellba (la seva besàvia materna amb orígen eslovè), una de les primeres oses alliberades al Pirineu. Així que amb aquests gens d'herència eslovena i amb la desaparició de balou, Cachou es constituïa com una de les esperances per millorar la qualitat genètica de l'espècie evitant així els famosos problemes de consanguinitat que pateix tota mena en perill d'extinció.
Passen els anys… ja estem al març del 2020. Es comencen a publicar les primeres notícies que Cachou, un ós que sobrepassa amb escreix el centenar de quilos, desperta de la seva hivernació. Informació obtinguda gràcies a les dades proporcionades pel GPS col·locat a manera de collaret al maig de 2019. Un collaret que portaria fins al final dels seus dies, un collaret que el condemnaria a mort. Després explicarem per què.
Cachou, amb el caminar característic dels nostres óssos, és localitzat prop del municipi de Vielha e Mijaran. En aparença torpó però que, quan la situació ho requereix, pot assolir els 50 kms/h. S'hi dirigeix procedent del terme municipal d'Arres, on va estar durant mesos probablement hivernant. Cal dir que quan esmentem municipis no vol dir que estiguin a prop del poble. Els municipis del Pirineu són tan extensos que pot abastar des de petits pobles fins a alts cims propers als tres mil metres. Que estigués a Arres no vol dir òbviament que estigués a prop del poble, el més probable és que passés la hibernació en zones recòndites ubicades a cotes elevades on segurament un mantell de neu l'amagava dins de la seva cova.
Amb aquest collaret Cachou deixaria de ser a l'anonimat i seria seguit molt de prop per qui se suposa que vetlla per la seva protecció. Un agente de medioambiente del Conselh Generau d’Aran, encargado del seguimiento del oso, y un ex-político también del Conselh Generau d’Aran siguen atentamente sus pasos. Tots dos vinculats de manera directa o indirecta amb el treball de seguiment de l'ós bru i els fons dels quals per a la protecció del bestiar i de l'ós destaquen per la seva ineficàcia. Tot just es presta atenció als sistemes de protecció del bestiar com l'agrupament de bestiar oví i cabrum, pastors elèctrics reforçats per ruscs… Algunes persones a Val d’Aran comencen a gestar un pla per eliminar Cachou… Però no ens precipitem. Retrocedim un any i tornem al 2019.
Estiu, 2019. És estiu i tots estem pendents dels passos de Goiat. Mentrestant, passen els mesos i Cachou segueix el seu periple pel Pirineu, concretament per la Val d’Aran. Queden poques setmanes per finalitzar l'època estival al Pirineu i salten les primeres alarmes…
"L'ós Cachou mata cinc cavalls en 15 dies i el Conselh d'Aran exigeix la seva retirada"19/9/19 CCMA
"Exigim l´extracció immediata de l´ós Cachou després d´aquests cinc atacs en poc més de dues setmanes", ha declarat amb rotunditat el síndic d´Aran, Francés Boya.
"insistirem de forma contundent perquè els protocols i mesures de la Generalitat s'adaptin per poder extreure del medi tots aquells óssos que siguin conflictius" el síndic d'Aran, Francés BoyaTambé es demanarà al Govern el traspàs de competències “en tots els assumptes que tenen a veure amb la fauna salvatge per poder ser molt més àgils i eficients a l'hora de solucionar les problemàtiques dels nostres ramaders”, assegura El conseller de Territori, Paisatge i Gestió Ambiental, Francisco Bruna.
Conselh Generau d’Aran
Conselh Generau d’Aran insisteix també en què s'organitzi de manera urgent la reunió del grup de treball tècnic, que ha de determinar el pas a la fase 3 del protocol, que és la captura i l'extracció de l'exemplar.Conselh Generau d’Aran
https://www.conselharan.org/es/atac-der-os-cachou-a-ua-polhina-en-municipi-de-vielha-e-mijaran/
Titulars recollits del Conselh i CCMA
https://www.conselharan.org/es/eth-conselh-demane-era-retirada-des-ossi-conflictius-dempus-deth-dusau-atac-de-cachou-ath-bestiar-equin-en-pogui-dies/
https://www.conselharan.org/es/eth-sindic-daran-exigis-era-retirada-immediata-de-cachou-deuant-deth-cincau-atac-a-bestiar-equin-en-15-dies/
https://www.conselharan.org/es/nau-atac-confirmat-der-os-cachou-a-ua-cavala/
Relació d'atacs a bestiar per Cachou:
ATAC 1 8/9/19
ATAC 2 9/11/19
ATAC 3 4/9/19 publicat el 19/9/19
ATAQUE 4 17/9/19
ATAQUE 5 19/9/19
Titulars i declaracions contundents del síndic aranès, o president de la Val d’Aran, el càrrec del qual avui està força allunyat del Pirineu ocupant-se d'assumptes ministerials des que Teresa Rivera el va nomenar secretari general per al repte Demogràfic. Gairebé ningú a Val d’Aran vol a l’ós.
He volgut manifestar l'opinió del Govern aranès principalment perquè com a organisme públic s'hauria de mantenir imparcial davant la magnitud d'un programa de recuperació d'espècies en perill d'extinció la finalitat del qual és restaurar la biodiversitat tal com era abans, abans de la intervenció humana, de vegades massa despietada. Més enllà de les baixes causades, el Govern aranès es mostra contrari a la convivència i la coexistència amb l'ós, exigint coses que surten de la seva competència i passant per sobre del programa Life. En el proper episodi parlarem des de la perspectiva conservacionista i com la reacció des del sector ecologista va propiciar un canvi de rumb en aquest cas.
Tot projecte de recuperació comporta un protocol dactuació i uns passos a seguir que no es poden accelerar perquè podem causar una greu regressió en el projecte. I encara més quan parlem d'un ós amb la genètica de Cachou. Hauríem de fer memòria, o simplement acudir a les dades estadístiques i pensar quin és el nombre de baixes causades al bestiar per malalties, pèrdues, etc. i quin és el nombre de baixes causades per l'ós.
El nombre d'explotacions i caps de bestiar boví i equí es va mantenir estable al llarg de la
Reporti PirosLife, 2019
durada del projecte a les tres zones de presència d'ós. Això desmenteix el fet que la presència de l'ós afecta econòmicament el sector ramader. El futur de la ramaderia de muntanya no passa per la presència o no d'óssos al territori. El bestiar boví i equí no és un objectiu per a l'ós. Van destacar els anys 2018 i 2019 pel nombre d'atacs i danys, especialment sobre equins; el 2018 provocats per l'exemplar mascle Goiat, i el 2019, provocats també per Goiat però principalment pel mascle Cachou. Els danys en aquest sector van ser 19 equins i 4 bovins; aquests últims no van ser depredats, només consumits el 2016. El mascle Goiat va depredar sobre 3 equins (2017), 8 equins (2018) i 1 equí (2019). El mascle Cachou va depredar sobre 7 equins (2019). La ràtio dany per ós i any va estar per sota (excepte el 2018) del valor de referència de l'acord inicial del PirosLife, de 0,25 danys per ós a l'any, fet que evidencia que, sense estar protegit, no va ser el bestiar més vulnerable davant de la depredació de l'ós.
PROTOCOL D'INTERVENCIÓ AMB ELS OSOS DEL PIRINEU
Fem un incís en la història que va acabar amb la vida del pobre Cachou i llegim resumidament què posa el protocol d'intervenció amb els óssos del Pirineu. Un protocol molt interessant on es diferencia els óssos en funció del seu comportament conflictiu, s'especifiquen hàbits preventius per millorar la convivència amb l'espècie com evitar llençar escombraries a zona de presència d'óssos, buscar bolets a zones sensibles, caçar, ús de tancats electrificats a tots els ruscs, agrupament de tota la ramaderia ovina i caprina que permeti un major control sobre el bestiar, i fins i tot aquest protocol incentiva l'albirament d'ós com a signe de bona salut per a l'espècie i per al turisme que es genera amb la seva presència . Anem al gra, què diu el protocol d'intervenció:
Tècniques d'intervenció
Pla dintervenció amb óssos del pirineu.
Genèricament, els procediments o les diferents tècniques d'intervenció estan
dividits temporalment en tres fases progressives, aplicant tècniques cada cop més agressives:
Fase 1: diagnòstic, seguiment i execució de mesures proactives i inici de mesures aversives.
Nivell 2: Després de consultar el Grup de Treball, es planteja la captura i el marcatge de l'exemplar,
i el reforçament de les mesures aversives. Després d'executar les mesures de la fase 2, es consulta el Grup de Treball per decidir si passar a la fase 3.
Fase 3: captura i retirada de l´exemplar.
En qualsevol cas, la retirada d'un exemplar introduït en el marc d'un projecte de reintroducció o reforçament poblacional porta sempre acompanyada la substitució per un altre de sexe i edat adequats als objectius del programa.
A continuació, informació ampliada del protocol dintervenció:
Pautes d'intervenció davant d'un ós reiteradament depredador (definició del
pla d'intervenció amb óssos del Pirineu
apartat 5.2.2) (Urgència: mitjana; risc per a persones i óssos: baix).
El director podrà promoure unes mesures de protecció suplementàries proactives, incrementant i reforçant els sistemes de protecció habituals per reduir la reiteració dels atacs per l'exemplar o exemplars implicats (per exemple, instal·lació de dobles barreres de protecció amb barreres elèctriques, sistemes més complexos i potents de bateries fotovoltaiques, per exemple, almenys es recomana completar el peritatge complet amb un termini suficient per poder comprovar que els atacs són reiterats i el seu autor és el mateix animal o el mateix nucli familiar. de protecció juntament amb la realització d'actuacions d'aversió/aversives Si el peritatge es desprèn que l'ós (o els óssos) té un comportament compatible amb el d'un exemplar reiteradament depredador, el director activarà la posada en marxa d'una intervenció de condicionament aversiu, precisant el tipus i l'abast de les accions de dissuasió Un cop autoritzada l'operació, el director activarà immediatament l'equip d'intervenció que durà a terme les accions de condicionament d'aversió/aversiu (apropament i dissuasió, seguiment, repeticions de dissuasió i avaluació de l'eficàcia del resultat). Si el comportament de l'ós dificulta aconseguir intervencions amb èxit, el Grup de Treball (amb l'opinió d'experts externs si així ho decidís), recomanarà al Director promoure una intervenció de captura i marcatge per facilitar l'execució d'accions dissuasòries. Autoritzada l'operació per les autoritats competents, l'Equip d'Intervenció iniciarà els treballs de captura i marcatge (trampeu, immobilització, marcatge i radioseguiment), recolzat per l'escola bressol i per altres equips assistents que el Director consideri necessaris. A continuació, el Director valorarà la conveniència d'aplicar noves mesures dissuasòries i, en darrera instància, retirar a l'exemplar (trampeu, immobilització i transport a captivitat, o sacrifici i necròpsia), prèvia valoració del Grup de Treball. En qualsevol dels casos, totes les actuacions seran desenvolupades per lEquip dIntervenció. S'informarà el Grup de Treball al final de tota l'actuació.
Aquí finalitzem aquest incís de la informació extreta del PIOP i que podeu consultar al següent document de 22 pàgines:
Bé, com portar un protocol d'intervenció que garanteixi la seguretat de l'individu en qüestió, en aquest cas Cachou (no oblidem que és una espècie en perill d'extinció), en un període de temps tan breu? Cal temps. Resulta nefast per a la publicitat d'aquest projecte de recuperació que un mateix ós causi tantes baixes i sempre s'ha contemplat l'opció d'intervenir quan hi ha un ós conflictiu però Cachou va actuar durant el transcurs de pocs dies fent inviable posar en pràctica aquest protocol i obtenir resultats immediats.
Dins els protocols dintervenció es parla de laversió química. L'aversió química és l'ús de substàncies químiques per causar una reacció negativa en un depredador, res més enllà de vòmits i diarrees, però que requereix enorme dedicació. Amb aquest mètode es produeix un rebuig davant d'aquestes preses disminuint el nombre d'atacs. Cachou, en estar geolocalitzat, podria ser un exemplar idoni per estudiar aquestes mesures d'aversió. Des d'octubre les mesures d'aversió semblaven funcionar perquè no es va produir cap més baixa.
Arriba l'hivern del 2019 i amb això la pandèmia.
Passem desembre i gener… ja som a 2020 i Cachou, segons les dades del seu collaret, ha començat el seu periple de cada any per Mijaran, Baish Aran i França. Cap de nosaltres no podem sortir de casa. Un estrany virus i moltes teories cospiranoiques ens acompanyen els mesos que Cachou comença a despertar de la seva última hibernació. Aquests moments de calma en el seu cau serien els últims abans que exploti l'escàndol més gran contra els plans de recuperació d'una espècie en perill d'extinció. Mor Cachou.
Acabem així l'episodi d'avui. Amb la trista notícia de la mort de cachou, un ós amb enorme riquesa genètica trobat mort en estranyes circumstàncies. Tampoc no ens oblidem del cas Gargot al que dedicarem un altre episodi. En el proper episodi parlarem del que què significa la riure sardònic, un element clau per honrar la mort de Cachou i descobrir els seus assassins. Esperem haver explicat amb claredat els fets, en format audible sempre és una mica més difícil, a més amb la celeritat i el compromís de publicar almenys un capítol setmanal, però recordeu que a la web de l'associació trobareu tota la informació referent a aquest cas, també tota la informació referent al llop del Pirineu: www.adlopirineo.org. També podeu enviar-nos un correu electrònic amb comentaris, dubtes, informació que ens hàgim deixat i qualsevol altre tipus de consulta. Esperem que us hagi agradat, que no hi ha estat gaire pesat aquest podcast, i si és així disculpeu. Ens veiem al següent episodi!
(Continuació: El riure sardònic de Cachou)
1 pensat en "QUÈ VA PASSAR AMB CACHOU?”