83 óssos als Pirineus, Goiat es dóna per mort

L'informe i el nou arbre genealògic conformat amb els nous naixements ens fa entreveure un futur difícil per a l'esdevenir de l'espècie. El principal motiu és la endogamia.

El 85% de la població ossera ha rebut l'herència genètica de Pyros, moltes femelles amb bona genètica com Claverina mai no s'han reproduït i alguns descendents que no estan afectats per la consaguinitat de Pyros han desaparegut. A això cal sumar la desaparició de Goiat, Cachou, Balou… exemplars amb bona genètica i les morts dels quals en estranyes circumstàncies no es reposaran.

Us deixem uns gràfics que hem realitzat sobre les xifres publicades per l'OFB i també amb informació més ampliada extreta del seu report anual referent a la població ossera als Pirineus. Se n'han detectat 41 exemplars a Catalunya.

El cens coordinat de la població d'ós bru als Pirineus es fa cada any pels serveis corresponents dels departaments de medi ambient dels governs autonòmics Aragó, Catalunya, Navarra (Espanya), i els governs d'Andorra i França. A França, la Xarxa Ós Pardo (ROB) de l'Oficina Francesa de la Biodiversitat (OFB) està encarregada d'aquesta feina. El seguiment utilitza dues metodologies de cerca d'indicis de presència: la primera oportunista (danys, observacions, etc.) i la segona sistemàtica (operacions programades).

El 2023, La Red Oso Pardo (ROP) ha confirmat 1.731 indicis de presència a França, fet que suposa un augment del 26% en relació amb 2022. Les mostres de pèls (33%), les fotos i vídeos automàtiques (24%) , les depredacions sobre animals domèstics o ruscs (21%), els excrements (12%), les empremtes (5%) i les observacions visuals (4%) representen la majoria dels indicis trobats. A Espanya, a totes les comunitats autònomes, van ser trobats 1.175 indicis: el 45% mostres de pèls, el 37% foto i vídeos automàtiques, el 6% observacions visuals, el 4% excrements, el 4% depredacions i 4% altres tipus de indicis. A Andorra es van registrar 11 indicis d'óssos, inclosos els primers vídeos automàtics registrats des del començament del seguiment sistemàtic de l'espècie al Principat. Pel que fa a la depredació el 2023, a França, van ser registrats 349 atacs d'óssos (classificats com a causats per óssos) al bestiar i 7 atacs a ruscs, davant 331 i 0 respectivament el 2022. A Espanya, es van registrar 41 atacs (22 al bestiar i 19 a ruscs) el 2023, xifra lleugerament superior a la del 2022 (31 atacs). L'àrea de distribució total s'estima en uns 7100 km², fet que suposa un augment de 1700 km² respecte al 2022 i de 600 km² respecte al 2021. S'estén al llarg de 230 km d'est a oest, des del sud-oest del departament francès dels Pirineus Orientals fins al nord-est de Navarra, a Espanya. Aquest fort augment en relació amb 2022 i 2021 es deu principalment a diversos moviments de dispersió d'óssos mascles subadults, en particular als extrems oest, est i sud de l'àrea de distribució. Aquesta superfície, que no és més que un valor mínim, és tanmateix inferior als 1.100 km² i 3.300 km² estimats el 2020 i 2019 respectivament. La no detecció de l'ós Goiat des del 25 d'abril del 2022 i el confinament de les oses Claverina i Sorita en territoris més reduïts després del període d'exploració posterior a l'alliberament expliquen en part aquesta fluctuació de l'àrea de distribució. Tanmateix, des del 1996, la tendència general de la mida de l'àrea de distribució ha augmentat, cosa que reflecteix la tendència demogràfica de la població.

El 2023, per al conjunt dels Pirineus, el Número Mínim Detectat (EMD) va ser de 83 óssos.
Es va detectar un mínim d'11 ventrada, totalitzant 16 cries de l'any. Això converteix el 2023 l'any en què s'ha observat el nombre més gran de ventrada des de les primeres reintroduccions el 1996.
Almenys 9 dels 13 ossens nascuts i detectats el 2022 van ser trobats vius el 2023. En canvi, 9 individus (3 femelles adultes i 6 femelles subadultes) detectats el 2022 no van ser detectats el 2023, encara que encara no estan considerats com a desapareguts. Finalment, 7 óssos (3 mascles adults, inclòs Goiat, i 4 subadults) han estat considerats desapareguts el 2023.

El 2023, la població està composta per almenys 37 femelles, 40 mascles i 6 individus de sexe no identificat, amb 43 adults potencialment reproductors (26 femelles i 17 mascles), 24 subadults i 16 cries de l'any. La detecció de 3 óssos el 2023 (3 femelles adultes), que no van ser identificats el 2022, permet afegir 3 individus a l'EMD del 2022 i obtenir així un Efectiu Mínim Retingut (EMR) per al 2022 de 79 óssos a tots els Pirineus. D'aquests 3 óssos, la femella F140 (New22_15), tampoc va ser detectada el 2020 i el 2021, per tant, també cal afegir-la a l'Efectiu Mínim Retingut (EMR) del 2020 i del 2022, incrementant-los a 70 i 75 individus, respectivament. A mesura que vagi augmentant la mida de la població, és probable que aquesta situació es repeteixi cada vegada amb més regularitat. Per tant, l'EMD i l'EMR seran cada cop menys adequats a causa de la probabilitat creixent de no poder detectar anualment tots els individus de la població. Per tant, el mètode CMR (Captura/Marcaixa/
Recaptura), que té en compte l'heterogeneïtat de la detecció entre els individus i que també porta associat un interval d'incertesa, els haurà de substituir pròximament. Els resultats dels darrers quatre anys indiquen que aquest mètode permet obtenir una estimació fiable de la mida anual de la població d'óssos als Pirineus. El 2023, el mètode CMR va avaluar la població en 86 individus, amb un interval de credibilitat d'entre 82 i 92 individus.

Sobre la base de l'EMR, s'estima que la taxa mitjana de creixement anual entre el 2006 i el 2022 va ser del +10,94% per a tots els Pirineus.