L'ós i els humans. Debat sobre el conflicte
El dissabte 4 de març assistim a la xerrada organitzada per Natura Llibres, una llibreria ubicada a Alins, on van participar convidats amb diferents punts de vista que van fer del debat un intercanvi enriquidor d'opinions. En aquest debat van participar la directora del documental “El No a l’Ós”, Vanesa Freixa, el president de la Fundació Oso Pardo, Guillem Palomero, l'antropòleg Ferran Pons, la ramadera Jordina Casimiro, i diferents intervinents com ramaders locals, l'escriptor Eugeni Casanova, autor de "L’ós del Pirineu, crònica d’un extermini", i Jordi Guillén, tècnic de seguiment de l'ós marró.
Fent una breu menció al documental “El No a l’Ós”, aquest s'ha autofinançat a través de campanyes de micromecenatge, amb finançament del Parc Natural i xerrades que els directors han anat fent. Hi ha una part del documental en francès ja que aquest documental recull moltes de les opinions del sector francès de la ramaderia pirinenca. La motivació que hi ha darrere d'aquest documental va ser que el 2018, 20 anys després de la introducció dels primers óssos, un sector de la població es comença a manifestar en contra de la recuperació de l'espècie. Tant Vanesa Freixa com Pere Camps volien saber que hi havia darrere d'aquest “no a l'ós” a més de traslladar l'opinió del ramader local a la societat, d'una manera objectiva però des de la visió de la pagesia, ja que des de l´estat espanyol la perspectiva que s´ha donat dels grans carnívors ha estat des d´una perspectiva de la biologia de l´animal, però no tant des d´un punt de vista humanista i social, segons Freixa.
D'altra banda, des del punt de vista de la biologia de l'ós marró tenim Guillermo Palomero, que ens explica el seu punt de vista i tota la feina que s'està fent en pro de l'ós marró per ajudar a la integració i convivència amb aquest sector local de la població pirinenca. Ens explica les mesures que s'han pres al Cantàbric i que han servit per millorar la coexistència amb el món rural -i que ja s'han aplicat inicialment al Pirineu- amb la fe que serà un recurs adequat per a la subsistència del ós a la serralada pirinenca i la seva coexistència amb la població local pirinenca. Ens parla de les plantacions de fruiters com a complement a la dieta de l'ós, de les mesures adoptades per reduir els atacs i de com va caldre recuperar el patrimoni natural d'un espai com el Pirineu. A més, ens parla d'alguns errors que va cometre l'administració i de com al Cantàbric, aquest viatge de reintroducció (o recuperació de l'espècie), ha derivat cap a una pacificació del conflicte que també s'hauria de traslladar al Pirineu, sempre que es treballi consensuadament .
També tenim l'opinió de ramaders locals i habitants del Pallars, fent que el debat tendís cap a un punt de vista clarament favorable a la recuperació NO de l'espècie. Tot i que altres participants mostressin un punt més enfocat a relativitzar el conflicte, com els arguments de Ferran Pons, la veritat és que l'única veu que ha representat els interessos de l'ós bru ha estat Guillermo Palomero, i alguna intervenció puntual de l'escriptor Eugeni Casanova “L’ós del Pirineu, crònica d’un extermini”.
Al final del debat vam tenir oportunitat de parlar breument amb Vanesa Freixa, Guillermo Palomero i Jordi Guillén. Us deixem el vídeo que hem gravat del debat.
