NOM CIENTÍFIC: Canis Lupus Italicus
CLASSE: Mamífers
ORDRE: Carnívors
FAMÍLIA: Cànids
PROTECCIÓ: Extinta com a reproductora
Regularment es produeixen nous albiraments de llop a la Serralada Pirinenca, i en certes zones de Catalunya, que presagien un futur de recolonització per a aquesta espècie. Tot i això, són molts anys comptant amb la seva presència esporàdica sense que arribi a formar-se cap rajada ni l'albirament d'una femella reproductora. Cal destacar que el llop està recuperant de forma natural el seu espai i ho està fent des de terres italianes abastant territoris com els Alps Francesos, Suïssa, Massís Central, Mercantour, Jura, Vosgien, etc. És a dir, un llop des d'Itàlia ha pogut recórrer els quilòmetres que al nostre llop ibèric el priven a força de plom. Ara a França hi ha 900 llops, malauradament sotmesos ja a una pressió cinegètica que podria afavorir el seu retorn al Pirineu.
HÀBITAT: cal destacar l'enorme capacitat d'adaptabilitat del llop. Pot sobreviure en diferents entorns ecosistèmics, sent la seva preferència zona habitades per isards, cérvols, senglars, cabirols i fins i tot petits mamífers. Seleccionen positivament zones forestals allunyades de carreteres i zones amb coberta vegetal. Podeu visitar zones de bestiar, especialment si està desprotegit, causant baixes puntuals si no hi ha gossos mastins. Viuen en rajades que poden ser desestructurades per l'acció humana (furtivisme i caça de l'alfa) fent que aquesta disgregació provoqui atacs a bestiar per part de llops que han quedat sense la guia del seu líder.
PROCEDÈNCIA
Els exemplars de llop que es troben als Pirineus, França i Catalunya provenen de la expansió natural de la població italiana de llop. Des de la serralada dels Apenins, el llop italià va arribar als Alps francesos (sud-est de França) i des d'aquí, alguns pocs exemplars van arribar als Pirineus. També es van dispersar cap al centre de França, Suïssa, Alemanya i Holanda, on s'han produït reproduccions i la creació en aquests països de diverses rajades de llops.
Medi Ambient
POBLACIÓ
Des de l'any 2000 fins al 2020 es té constància de la presència de llop a territori català cada any, si bé els pastors de la zona del Cadí denunciaven atacs als seus ramats des de l'any 1997 i als Pirineus francesos sembla que els primers indicis datarien de 1995. Les dades segures provenen sempre de les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès i el Ripollès. A més caldria afegir el Vallès Oriental, on el 2010 es va recollir una dada segura. Durant aquests anys també s'han donat dades més que probables a altres llocs més allunyats com el Bages, Osona o el Pallars Jussà. El 2012 fins i tot han sortit algunes dades dubtoses a la Vall d’Aran.
Els anys 2011 i 2015 van ser els únics anys d'aquest període que no es té cap resultat genètic positiu, tot i tenir indicis de la seva presència. Entre el 2012 i el 2014 de nou ja tornem a tenir resultats genètics positius que confirmen novament la seva presència a Catalunya, encara que els indicis tornen a ser pocs i només se n'identifica un exemplar (n=14). Sembla que van disminuir la regularitat amb què s'observen aquests indicis.
Actualment, el llop es troba a la serra del Cadí-Moixeró ia la zona fronterera amb França de les comarques de la Cerdanya i el Ripollès. Encara no se n'ha confirmat la reproducció ni se'n coneix amb exactitud el nombre d'exemplars, que en tot cas és de pocs individus. El 2018 es van identificar 2 exemplars (n=16, n=17) al Port del Comte. També va aparèixer un exemplar nou de llop, mascle adult, atropellat en una autovia a Montràs, el Baix Empordà. El 2019 s'ha identificat un únic exemplar (n=16) al Port del Comte, ja detectat el 2017 i 2018
A Aragó tenim presència de llop itàlic a la Regió de Jacetania i Monegres i dues llobes ibèriques a Saragossa i Alcanyís.
Medi Ambient, cada color correspon a un mateix individu.
DISTRIBUCIÓ
Mapa fet per ADLO Pirineu.
ATACS
A Catalunya, els danys causats han estat escassos. No es tenen en compte els possibles danys entre el 1997 i el 2003. Entre el 2014 i el 2006 es van produir 24 atacs amb 37 caps de bestiar afectades. Entre 2007 i 2016 no es van detectar danys. Entre el 2017 i el 2019 s'han produït 10 atacs amb 49 caps afectats (morts i ferits). Per exemple en els dos atacs del 2019 al Solsonès els danys van ser 5 ovelles mortes i 7 ferides.
Font: Reporte 2022, Generalitat de Catalunya
LOBS FOTOGRAFIATS