A.D.L.O. Pirineu, un projecte que cohesiona la vida salvatge i el món civilitzat a través de la conscienciació.
Àmbit d'actuació
El Pirineo está siendo la puerta de acceso del lobo. Se han detectado diferentes individuos en el P.N. Alto Pirineo, Aigüestortes, Val d’Aran, P.N. Cadí-Moixeró, Ripollés, P.N. Albera y otros lugares.
Anàlogament, l'ós marró està recuperant el lloc que va perdre a causa de l'acció humana. De moment habita als Pirineus centrals i occidentals però amb enormes problemes d'acceptació social i crim organitzat com els recents casos delictius a terres araneses.
Davant aquest afligit horitzó en aquestes regions del país el nostre àmbit d'actuació se centra al Pirineu, especialment a la zona amb més conflicte de convivència, el Pirineu central.
La nostra filosofia
La nostra filosofia de treball s'inicia a les verdes pastures d'alta muntanya a través de l'observació lliure d'aquestes espècies. Hem tingut la fortuna d'albirar el llop del Pirineu, ho anomenem així encara que realment és un llop itàlic (Canis Lupus Italicus). Un estímul motivacional d‟aquest calibre, unit a la nostra passió per la vida salvatge, han creat el germen d‟aquest projecte de protecció i recuperació. Aquest afany per l'observació de fauna s'extrapola, amb la mateixa intensitat i passió, a l'observació no presencial usant sistemes automàtics de detecció de fauna (càmeres trampa) i classificant-les per a l'estudi poblacional de cada zona.
Accions
1. Col·locació de càmeres trampa per aportar dades a diferents entitats o organitzacions que vetllen pels drets del llop i l'ós al Pirineu. ADLO Pirineu té sol·licitats tots els permisos necessaris per instal·lar aquests sistemes de seguiment i estudi.
2. Realització d'activitats per conscienciar i millorar la imatge de les dues espècies al Pirineu. Aquestes activitats es realitzen dins un marc de conscienciació ecològica que garanteixin la recuperació de la biodiversitat existent fins fa pocs anys, on la intervenció humana va propiciar la gairebé extinció de l'ós bru i la desaparició completa del llop.
Estatuts
| Extracte dels nostres Estatuts |
|---|
| Article 1 L'Associació per la Defensa del Llop i l'Ós al Pirineu regula les seves activitats d'acord amb el que estableix la Llei 4/2008, del 24 d'abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques; la Llei orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret dassociació, i els seus estatuts. Article 2 Les finalitats de l'associació són: promoure la preservació dels drets del llop i de l'ós a tot el Pirineu (incuit Pre-Pirineu i Pirineu francès) per garantir-ne la protecció, en col·laboració amb altres entitats i institucions d'aquest territori que treballin per la conservació de les dues espècies. Per aconseguir-ne les finalitats, l'associació duu a terme les activitats següents: projectes de seguiment mitjançant registre d'imatges (fototrampeu, albiraments, etc.). Activitats informatives i divulgatives per millorar la imatge d'aquestes dues espècies al món de la ramaderia. Projectes de cooperació entre ramaders i socis de l'associació per crear sinergies positives, cooperació amb altres entitats del Pirineu i pre-Pirineu en favor de la protecció del llop i l'ós, cooperació i aportació de dades a entitats oficials i institucions que treballen per la conservació de les dues espècies. Queda exclòs qualsevol ànim de lucre. Article 3 El domicilio de la asociación se establece en Vall d’Àneu (Pallars Sobirà) Les funcions d‟aquesta associació s‟exerceixen a Catalunya. |
MARC NORMATIU
Ós marró i llop
Directiva Hàbitats:
Ministeri per a la Transició Ecològica i el repte Demogràfic
LaDirectiva Hàbitatsté com a objectiu la protecció dels tipus dhàbitat naturals i dels hàbitats i les poblacions de les espècies silvestres (exceptuant les aus) de la Unió Europea, mitjançant lestabliment duna xarxa ecològica i un règim jurídic de protecció de les espècies. Identifica més de 200tipus d'hàbitati més de 900espèciescom d'interès comunitari i estableix la necessitat de conservar-los, per a això obliga que s'adoptin mesures per mantenir-los o restaurar-los en un estat favorable.
La Directivacreauna xarxa ecològica coherent de zones especials de conservació amb el nom de Natura 2000, que també inclou leszones de protecció especialdesignades d'acord amb laDirectiva Aus.
La Directiva insta a més a establir vincles funcionals d'aquestes zones entre si i amb la matriu territorial que les envolta i mantenir-lacoherènciaecològica de la Xarxa Natura 2000.
La Directiva estableix a més un sistema de protecció global de les espècies silvestres. El seu annex IV identifica les espècies d'animals i plantes d'interès comunitari que requereixen una protecció estricta fins i tot fora de la Xarxa Natura 2000. Regula igualment l'explotació de les espècies silvestres: l'annex V inclou les espècies d'interès comunitari la captura de les quals a la natura i explotació poden ser objecte de mesures de gestió, mentre que a lannex VI figura una llista dels mètodes i mitjans de captura i sacrifici prohibits.
Conveni de Berna
Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Silvestre i del Medi Natural a Europa
El Conveni relatiu a la conservació de la vida silvestre i del medi natural a Europa, fet a Berna el 19.09.79, va entrar en vigor de manera general el 01.06.82. El dipositari és el Consell d'Europa (CoE) la seu del qual és a Estrasburg (França), que alhora garanteix la Secretaria del Conveni.
Aquest conveni deu el seu valor a tres característiques fonamentals: el seu caràcter generalista, la concepció de la llista única d'espècies i la incorporació de la política conservacionista a la planificació econòmica, especialment pel que fa a la protecció dels hàbitats (articles 3 i 4) . Es pot afirmar que és el primer tractat internacional que dóna un tractament general a la gestió de la vida silvestre, elaborant una sèrie de mesures de protecció de plantes i animals, diferenciant en aquests últims les espècies estrictament protegides (Annex II) de les que requereixen mesures especials en la seva gestió (Annex III) i incloent mitjans de captura no selectius prohibits (Annex IV).
Un altre aspecte important que preveu el conveni és la conservació d'espècies migratòries, al·ludint a la coordinació internacional necessària. Tot i que l'àrea del conveni se circumscriu a Europa, va ser una preocupació l'extensió a la fauna africana, on hiverna una bona part de la fauna migratòria europea. Senegal va ser el primer estat africà que va subscriure el conveni, després el van seguir Burkina-Faso, el Marroc i Tunísia.
Aquest conveni ha destacat a nivell internacional pels Plans d'Acció (per a Aus amenaçades mundialment, per a grans carnívors, etc) i les Estratègies de conservació (de conservació vegetal, d'espècies exòtiques invasores, d'invertebrats, etc) elaborats per Grups d'experts creats pel Comitè Permanent.
Estratègia per a la conservació de l'ós marró (Ursus arctos) als Pirineus:
Consulteu document oficial del Ministeri.
Estratègia per a la conservació del llop (Canis Lupus) a la Península
Consulteu document oficial de l'Estat
Marc normatiu a Espanya i Catalunya
Conservació de la biodiversitat a Espanya (miteco.gob.es)
Projecte de decret del Catàleg de la fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya
Llei 22/2003 de Protecció dels animals
DECRET 172/2022, de 20 de setembre 2020
