Cachou, el desenllaç

per Jesús-Pau Vázquez Vilardell, transcripció del 4t episodi del Podcast de l'Associació.

Amb quanta claredat estava veient, i estic veient, el gran procés de la degradació de la naturalesa que ha ocasionat l'home. La meva àguila, espècie espanyola, em parlava de la destrucció a Espanya. Però jo conec molt bé la destrucció que s'ha ocasionat a tot el planeta sencer. Hi ha un home, un escriptor modern, que ha cridat a l'espècie humana el càncer de la Terra. No serem realment un càncer? No serem realment com un tumor maligne que va matant la seva pròpia mare? Si ens fixem en allò que estem fent… estem enverinant les aigües, estem intoxicant l'atmosfera, estem talant els darrers boscos, acabant amb les espècies animals, ens estem matant a nosaltres mateixos amb els productes químics amb què volem matar les plagues que posen en perill les nostres collites. No serem realment el càncer de la Terra?… Pensant en aquestes coses vaig tornar a sumir-me en l'escolta de la veu de la natura a través de la una de les darreres àguiles.

Fèlix Rodríguez de la Font, L'aventura de la vida.

Continuació de l'episodi anterior “El riure sardònic de Cachou” (dossier)

Així comencem aquest episodi. Unes declaracions contundents del nostre amic Fèlix que presagiava, o més aviat, testificava el comportament de l'homo sapiens d'abans i, per què no dir-ho, també de l'actual, ja que res de l'ésser humà no ha canviat des del 1974. Al contrari, fins i tot hem causat molta més destrucció de la que causava l'home dels anys 70 fins al punt de destruir la nostra pròpia capacitat per pensar gràcies a les pantalles que ens encapsula en un món artificial i de manipulació.

Però aquest episodi va més enllà de l'homo sapiens. Parlar de la nostra espècie significa robar temps al nostre pobre Ursus arctos, que per aquella època (anys 70) comptava amb una població d'uns 30 individus entre els Pirineus Occidentals i Centrals. Així que avui parlarem, més breument i com a homenatge final, del nostre pobre Cachou.

Anirem més enllà de la morbositat que generi a certa part de la societat, el que la mort de per a molts, un ós qualsevol del Pirineu, per a nosaltres un ós fonamental per a l'equilibri ecosistèmic del Pirineu, el fet que destapara una xarxa de narcotràfic en una comarca governada per cacics, persones amb influència, polítics amb poc dissimulació obertament anti-óssos i agents de medi ambient filtrant informació que fa vulnerar la seguretat d'una espècie en perill d'extinció.

La cessió de terrenys privats a l'estació d'esquí de Baqueira-Beret ha fet que molts habitants aranesos es convertissin de la nit al dia en gent de poder. La comarca s'ha bolcat amb el turisme hivernal, aixecant allà on abans hi havia rics pastures d'alta muntanya complexos turístics d'alt standing a terra històricament habitada per óssos. Aquestes terres ocupades per desenes de quilòmetres de pistes, a l'estiu són ocupades pel bestiar, del qual reben suculentes subvencions mentre es dediquen a altres negocis.

No parlo de tots, però sí una gran part de propietaris i ramaders aranesos compten amb apartaments turístics, cases rurals i negocis enfocat al turisme francès i al turisme de luxe, sense deixar de rebre dites. Un dels acusats de l'assassinat de cachou, el senyor Boya, el que va ser polític del Conselh d'Aran, ha rebut suculentes quantitats per part de la generalitat per tenir el seu bestiar a les muntanyes araneses. No m'ho invento, són dades públiques i es poden consultar a la xarxa.

No ens estendrem gaire en aquest episodi perquè la causa continua oberta i es podrien produir novetats les quals estarem atents quan es produeixin. A més, volem començar a parlar del nostre llop pirinenc, sí. L'altre gran carnívor que dóna nom a la nostra associació. Ja s'han produït nombrosos albiraments i no és una cosa d'ara… fa 20 anys que portem veient llops solitaris entrant per França, segurament fugint de la creixent pressió humana originada des de diversos estaments. I és que el llop comença a ser detestat al nostre país veí.

D'altra banda, aquests 3 episodis, homenatge íntegre a Cachou, ens ha servit per començar a donar forma al que seran els futurs episodis del podcast, que comptaran amb algunes seccions entre elles una d'actualitat davant aquestes dues espècies, una altra secció de la biologia tant de l'ós bru com del llop (dades històriques, alimentació, problemàtiques, etc.) i una secció que serà la temàtica central de cada episodi. I ara sí, recuperant el fil del cas Cachou, el nostre ós assassinat a Val d’Aran comencem la tercera part i, entre cometes, desenllaç de la història. Comencem a desgranar breument més detalls.

Un any després de la mort de Cachou i gràcies a la investigació iniciada per descobrir l'assassí, es practiquen escoltes telefòniques a tota la vall i amb això s'aconsegueix desarticular una organització criminal relacionada amb el tràfic de cocaïna, part de l'organització assentada a la Val d'Aran i on es vincula al alcalde de la pedania de Casau.

Continuem engrossint la llarga llista de polítics amb reputació dubtosa i supeditats a la riquesa econòmica que atorga el turisme d'alt dempeus de Baqueira-Beret. Turistes, per cert, sense cap coneixement de les problemàtiques existents quant a la biodiversitat de la regió i l'única preocupació del qual és ser tractats com a déus per aquells que sospiren per les seves propines. Els que freqüentem aquestes pistes, no per gaudir de les seves instal·lacions sinó per fer treballs d'observació de fauna, ho veiem constantment. No existeix ni un sol cartell informatiu sobre la fauna i flora existent al territori, és més, les pistes d'esquí mateixes ja estan absorbint espais protegits al sector del Pallars.

Durant aquests mesos es publiquen nombrosos articles d'opinió. El Conselh d’Aran els contraresta amb dues denúncies. Aquestes denúncies contra els periodistes el Conselh les justifica amb frases com:

"resulta totalment tendenciós, incorporant expressions falses, tendencioses i malicioses, constituint un acte de difusió d´informació falsa, no contrastada i enganyosa amb l´única finalitat de desacreditar i desprestigiar el Conselh Generau D’Aran de forma totalment gratuïta i sense justificació".

Aquestes denúncies del Conselh, cal dir-ho, són absolutament desestimades per la Comissió d'Arbitratge, Queixes i Deontologia del Periodisme al·legant que no vulneren els Principis d'Actuació del Codi Deontològic de FAPE, entre altres coses, perquè es tracta de columnes d'opinió emparades per la llibertat d'expressió. Un cop més el Conselh d’Aran queda retratat quan algú es mostra contrari a la seva gestió en polítiques mediambientals. Aquestes denúncies estan penjades a la xarxa:

Denuncia del Conselh desestimada, interposada per l'article “L’esperit de Cachou us perseguirá”

Denuncia del Conselh desestimada, interposada per l'article “Les punxades telefòniques per la mort de Cachou: Un puto ós de merda té dues autòpsies”

Entre articles d´opinió, portades, debats televisius… la notícia de l´assassinat de Cachou acaba traspassant les nostres fronteres. En concret, el diari El Telègraf, un dels diaris més importants del Regne Unit i que, amb la col·laboració d'Ipcena, va publicar al seu dominical un article detallat sobre els fets ocorreguts a Les. Aquest article detalla aspectes com la dimensió d'aquesta organització anti-ós, formada per 140 persones i coordinada a través d'un grup de whatsApp. A més, es mostren consternats davant la possibilitat que en una vall idíl·lica plena de boscos hi hagi una xarxa de trànsit de cocaïna. També es fan ressò de les paraules de Joan Vázquez, d'Ipcena, en què manifesta que:

“qualsevol que fos, va caçar un cérvol i va deixar el cos al seu camí, omplint-lo d'esponges impregnades de mel i anticongelant”.

Aquest diari també s'interessa pels missatges de persones que teòricament vetllen per la seguretat de l'ós, per exemple les paraules d'un guarda forestal en aquest grup de què tal dient que:

“Sortiré dissabte i li posaré quatre bales.”

Agent de medi ambient

A més, El Telègraf acaba citant que:

“els conspiradors faran tot el possible per evitar revelar qui va matar l'ós. Però el judici social s'ha guanyat; l'ós és clarament víctima i va morir injustament. La gent s'ha escandalitzat a llegir sobre els responsables que haurien de protegir la nostra vida salvatge: la guineu s'ha posat a liderar el galliner”

El Telègraf

Unes paraules força representatives del que està passant a la Vall. Arribats a aquest punt, no aportarem més informació sobre el cas. Hi ha un sector de la Val d’Aran que ha quedat retratat. Un sector que se supedita al turisme dalt dempeus ia les subvencions i que, sota la seva influència, és capaç de sotmetre altres sectors com el ramader. Fa gairebé 3 anys es van acabar els fons europeus del Programa La vida i, curiosament, fa gairebé 3 anys els conflictes amb l'ós van començar a elevar-se de manera superlativa. Són els primers anys de gestió sense el suport de la UE i hem d'actuar amb rotunditat davant de qualsevol fet que posi en risc aquest projecte de recuperació. L'ós ha quedat desemparat, avui més que mai cal la nostra feina com a agrupació proteccionista.

El que ha passat a Val d’Aran ha de ser un fet aïllat, no un precedente. Des de l'Associació no permetrem més casos d'assassinat, la salut de l'ós bru del Pirineu s'està afeblint a causa dels problemes de consanguinitat i, conseqüentment, la població podria entrar en recessió disminuint el nombre de naixements. Després de les morts de Cachou (amb sang eslovena), Sarousse (óssa ​​eslovena) i Gribouille s'ha perdut una baula que ajudaria a prosperar l'espècie, i no s'han pres mesures per reposar-les. Això, sumat a les dificultats de l'ós per transitar pels seus antics corredors naturals, suposa un cop dur per al projecte.

Necessitem una societat empàtica amb aquests 70 óssos existents al Pirineu, una societat que recolzi iniciatives proteccionistes. Des de ADLO Pirineu aportem el nostre granet de sorra desinteressadament, fins i tot ens està costant diners, però ho fem perquè tenim una il·lusió. La il·lusió de veure aquesta espècie créixer i ser espectadors de la seva acceptació social i, alhora, ser espectadors dels beneficis que comporta la seva presència en la regulació demogràfica d'altres espècies. Ja ho hem dit diverses vegades, no em canso de fer-ho, óssos i llops són les baules necessàries perquè la cascada tròfica mantingui un estat saludable, que tot es reguli per si mateix. La intervenció humana ha provocat un kaos ecosistèmic, però encara estem a temps de reparar-lo.

Segurament al proper episodi us parlaré d'una història, segurament ja la conegueu, però no està de més recordar-la. Us parlaré de com el llop va ser capaç de canviar el curs del riu Yellowstone i la geologia del seu ecosistema. També als propers episodis parlarem més sobre la biologia d'aquestes dues espècies i seguirem posant nom a cada ós del Pirineu. Volíem iniciar aquesta aventura en format podcast amb aquest petit homenatge a Cachou, una notícia que ens ha tocat molt de prop perquè tenim la nostra seu a pocs quilòmetres d'on va morir. No volem que la vostra mort quedi en va, ni que sigui titular d'un dia. Honrarem la seva mort amb el nostre humil treball de conscienciació i esforç perquè altres persones decideixin emprendre accions personals i fer-ne un món millor.

Des d'aquí agrair a totes aquelles persones que lluiten diàriament per tenir cura de la nostra biodiversitat, en comptes d'invertir el temps fent tal qual i aquestes coses avui dia. Si tenim cura de la biodiversitat el planeta es mantindrà en un equilibri perpetu i el món serà millor. El canvi comença per un mateix. Agafa les botes i surt al camp, simplement a observar. Només amb aquest gest ja estem derrotant la inacció que la indústria del consumisme promociona. Si ets fotògraf, no et quedis amb la superfoto que acabes de fer, ni amb un post per instagram amb tints conservacionistes i que en realitat només busca m'agradat'animo que intentis anar més enllà, que la teva feina tingui una repercussió en l'espècie, no en els teus seguidors. Lliura el teu esforç a entitats conservacionistes, podem canviar el curs de les coses igual que ho van fer els llops a Yellowstone.

¡Cuidem la nostra biodiversitat!