Pallars Jussà, comarca libre de lobos o de sentido común?
Pallars Jussà, comarca lliure de llops o de sentit comú?
Article | ADLO (versión en castellano más abajo)
La setmana passada, el Consell Comarcal del Jussà va aprovar una moció impulsada per APROVI i FECOC per declarar-se “comarca lliure de llops”. Una declaració simbòlica, sí… però profundament irresponsable, perillosa i basada en discursos simplistes que estigmatitzen una espècie extinta com a reproductora a Catalunya. Un clar posicionament polític del PSC, Junts i ERC que no contempla en cap moment les baixes causades per gossos asilvestrats, molt més significatives que les de llop.
El llop és una peça clau en l’equilibri ecològic. La seva presència al territori és un indicador de biodiversitat i salut dels ecosistemes, reequilibrant dinàmiques naturals alterades per dècades de desequilibri humà. Europa sencera avança cap a models de coexistència. En canvi, aquí retrocedim amb mocions pròpies del segle XIX que ens fa sentir vergonya aliena.
Aquest tipus d’iniciatives generen confrontació, neguen el marc legal europeu i estatal, i invisibilitzen les solucions reals: mesures de prevenció com s’havia fet quan existien llops, la compensació per danys i l’acompanyament tècnic als ramaders extensius i, sobre tot, recolzament econòmic als que volen conviure i integrar la seva feina amb la biodiversitat que l’envolta. Un camí realista cap a la coexistència. Molts ramaders ja hi treballen i s’han adaptat.
De debò algú creu que el problema del món rural a Catalunya són els llops? Us deixem unes imatges comparatives de l’abandonament del paisatge rural durants els anys en que no existien llops… el llop és el problema? O serà més aviat l’abandonament institucional, la manca de relleu generacional, la pressió de les macrogranjes, acords per a importar carn extrangera…?
Article amb imatges del decliu del món rural
Des d’ADLO denunciem aquesta moció com un gest populista, buit de contingut i nociu per a la convivència y preservació dels nostres hàbitats. Declarar-se “lliures de llops” és una burla a la ciència, al marc legal i a la realitat ecològica del segle XXI. Tot això només per un llop que potser ja ha marxat de la zona i que és motiu injustificat d’articles i portades.
Apostem per un món rural viu, just i biodivers. Els llops no són l’enemic. El veritable perill és l’abandonament polític i el joc a dues bandes que practica la Generalitat. No cal utilitzar el llop ni l’os per a justificar altres problemàtiques del sector. Nosaltres ja ens hem mobilitzat, tots els nostres socis hem deixat de consumir a la nostra comarca veïna, a no ser que siguin productors regeneratius o respectuosos amb la biodiversitat, i estem informant als nostres visitants que consumir al Jussà implica ser còmplice d’aquestes mocions antillop aprovades pel Consell Comarcal i diferents municipis. La millor eina de conservació és la informació.
Respecte al patiment emocional per la pèrdua de caps de bestiar, cal recordar que la pèrdua per malalties, accidents o altres depredadors també és part habitual de la vida ramadera suposant centenars de baixes anuals. Les baixes que ha causat el llop al Jussà durant els últims anys és ínfima.
El llop no és la causa estructural de les dificultats del sector. El veritable problema rau en la precarització del món rural, la pressió del mercat global, la burocràcia, l’abandonament institucional…Criminalitzar una espècie salvatge i declarar comarques «lliures de llops» no aporta cap solució real. Al contrari: és una fugida endavant que desvia l’atenció dels veritables reptes que té la ramaderia avui.Si volem un futur per al món rural, cal un compromís valent amb un model que combini activitat econòmica, arrelament cultural i biodiversitat. Els ramaders són una peça d’aquest futur, però el llop, també. Coexistir no només és possible: és necessari.
¿Pallars Jussà, comarca libre de lobos o de sentido común?
Artículo | ADLO (versión en castellano)
La semana pasada, el Consell Comarcal del Jussà aprobó una moción impulsada por APROVI y FECOC para declararse “comarca libre de lobos”. Una declaración simbólica, sí… pero profundamente irresponsable, peligrosa y basada en discursos simplistas que estigmatizan a una especie extinta como reproductora en Cataluña. Una clara postura política del PSC, Junts y ERC que en ningún momento contempla las bajas causadas por perros asilvestrados, mucho más significativas que las del lobo.
El lobo es una pieza clave en el equilibrio ecológico. Su presencia en el territorio es un indicador de biodiversidad y salud de los ecosistemas, reequilibrando dinámicas naturales alteradas por décadas de desequilibrio humano. Toda Europa avanza hacia modelos de coexistencia. En cambio, aquí retrocedemos con mociones propias del siglo XIX que provocan auténtica vergüenza ajena.
Este tipo de iniciativas generan confrontación, niegan el marco legal europeo y estatal, e invisibilizan las soluciones reales: medidas de prevención como las que ya se utilizaban cuando existían lobos, compensación por daños, acompañamiento técnico a los ganaderos extensivos y, sobre todo, apoyo económico a quienes quieren convivir e integrar su trabajo con la biodiversidad que les rodea. Un camino realista hacia la coexistencia. Muchos ganaderos ya trabajan en ello y se han adaptado.
¿De verdad alguien cree que el problema del mundo rural en Cataluña son los lobos? Os dejamos unas imágenes comparativas del abandono del paisaje rural durante los años en que no existían lobos… ¿el lobo es el problema? ¿O será más bien el abandono institucional, la falta de relevo generacional, la presión de las macrogranjas, los acuerdos para importar carne extranjera…?
Artículo con imágenes aéreas del declive rural
Desde ADLO denunciamos esta moción como un gesto populista, vacío de contenido y perjudicial para la convivencia y la preservación de nuestros hábitats. Declararse “libre de lobos” es una burla a la ciencia, al marco legal y a la realidad ecológica del siglo XXI. Todo esto por un lobo que quizá ya se ha marchado de la zona y que es motivo injustificado de artículos y portadas.
Apostamos por un mundo rural vivo, justo y biodiverso. Los lobos no son el enemigo. El verdadero peligro es el abandono político y el doble juego que practica la Generalitat. No hace falta utilizar al lobo ni al oso para justificar otros problemas del sector. Nosotros ya nos hemos movilizado, todos nuestros socios han dejado de consumir en nuestra comarca vecina, salvo que sean productores regenerativos o respetuosos con la biodiversidad, y estamos informando a nuestros visitantes de que consumir en el Jussà implica ser cómplice de estas mociones antilobo aprobadas por el Consejo Comarcal y distintos municipios. La mejor herramienta de conservación es la información.
Respecto al sufrimiento emocional por la pérdida de cabezas de ganado, hay que recordar que las pérdidas por enfermedades, accidentes u otros depredadores también son parte habitual de la vida ganadera, suponiendo cientos de bajas anuales. Las bajas que ha causado el lobo en el Jussà durante los últimos años son ínfimas.
El lobo no es la causa estructural de las dificultades del sector. El verdadero problema radica en la precarización del mundo rural, la presión del mercado global, la burocracia, el abandono institucional… Criminalizar a una especie salvaje y declarar comarcas “libres de lobos” no aporta ninguna solución real. Al contrario: es una huida hacia adelante que desvía la atención de los verdaderos retos que tiene la ganadería hoy.
Si queremos un futuro para el mundo rural, hace falta un compromiso valiente con un modelo que combine actividad económica, arraigo cultural y biodiversidad. Los ganaderos son una pieza de ese futuro, pero el lobo, también. Coexistir no solo es posible: es necesario.
