COMUNICADO DE PRENSA

Asociación por la Defensa del Lobo y el Oso en el Pirineo (ADLO Pirineo)
9 de septiembre de 2025 (versión en catalán y francés más abajo)

Detectado por primera vez un lince ibérico en el Pirineo

La Asociación por la Defensa del Lobo y el Oso en el Pirineo (ADLO Pirineo) hace público un hito histórico para la conservación de la fauna sensible de nuestro territorio: por primera vez, una de nuestras cámaras de seguimiento —instaladas con autorización oficial para monitorizar al oso pardo y al lobo— ha registrado la presencia de un lince ibérico (Lynx pardinus) en el Pirineo, cerca de la frontera francesa.

El lince “Secreto”

Esta detección constituye un evento de gran relevancia, ya que hasta ahora no había constancia documentada de la presencia de esta especie en el Pirineo. Gracias al patrón de su pelaje se ha confirmado que se trata del lince “Secreto”, detectado hace unos meses entre las comarcas de La Noguera y el Pallars Jussà. Cabe recordar que, históricamente, en el Pirineo la especie presente era el lince boreal (Lynx lynx), desaparecido hace décadas, y que la población de lince boreal más cercana se encuentra actualmente en Francia, con unos 150 ejemplares, principalmente en el macizo del Jura. Probablemente se trata de una de las detecciones de lince ibérico a mayor altitud de la Península Ibérica: a casi 1.750 metros, en el Pirineo Axial, en una zona con presencia de liebres, rebecos, corzos y otros ungulados, así como marmotas a pocos kilómetros.

El lince Secreto ha recorrido cientos de kilómetros desde su última detección por los Agents Rurals hasta llegar a un punto del Pirineo situado a solo 7 kilómetros de la frontera francesa. Se trata de un desplazamiento poco habitual para esta especie, teniendo en cuenta que este individuo de 4 años proviene de la sierra norte de Sevilla. En este caso, la detección del lince en el Pirineo se produjo en abril en un área con una buena población de liebres y rebecos, pero la cámara no fue revisada hasta el verano. El lince también fue registrado por otra cámara de fototrampeo instalada cerca: un vídeo nocturno en el que se puede identificar al ejemplar caminando.

La detección del lince ibérico confirma al Pirineo como hábitat potencial y refuerza la necesidad urgente de impulsar su reintroducción y conservación en comunidades como Aragón y Cataluña. Esta detección pone de manifiesto que tanto las Terres de Lleida como determinados valles pirenaicos, en un contexto de cambio climático, así como regiones aragonesas como la Sierra de Alcubierre, entre otras, pueden convertirse en ecorregiones adecuadas para su presencia. Además de ser un símbolo de biodiversidad, la especie ha tenido históricamente un papel clave como depredador natural de conejos, que representan cerca del 90% de su dieta. Este hecho ofrece una alternativa ecológica y sostenible a la problemática de la sobrepoblación de conejos en zonas como Lleida.

Desde ADLO consideramos inaceptable que, en pleno siglo XXI, se sigan impulsando acuerdos que promuevan el uso de venenos para controlar los conejos. El uso de venenos no solo es una práctica cruel y provisional, sino que también pone en riesgo la salud de otras especies amenazadas y la calidad de los ecosistemas.

El uso de venenos

Solicitamos a las administraciones competentes el inicio inmediato de un programa piloto de reintroducción del lince ibérico en las zonas más afectadas por la sobreabundancia de conejos. Esta medida, avalada por la ciencia y por la experiencia positiva de otros territorios, puede ofrecer una solución natural a un problema que afecta a la agricultura. Cabe tener presente, además, que según varios estudios los daños que un lince puede causar al ganado no son mayores que los que puede causar un zorro, una gineta o una garduña.

La detección del primer lince ibérico en el Pirineo no es solo un dato anecdótico, sino un punto de inflexión que debe marcar el futuro de la gestión de la fauna salvaje en nuestro país. El 9 de febrero de 2025, bajo la amenaza de cortar carreteras, el gobierno catalán firmó un amplio acuerdo con Revolta Pagesa para frenar las protestas. Entre multitud de medidas —como la autorización del uso de fosfuro de aluminio para controlar los conejos— logró que la Generalitat pusiera por escrito que “no se llevará a cabo ninguna introducción de lince” y que, posteriormente, se exterminasen casi 1 millón de conejos, según datos del Departamento de Agricultura de la Generalitat. A pesar de la autorización de batidas nocturnas, actuaciones extraordinarias, trampas, visores nocturnos, cursos de formación para agricultores y cazadores, y el uso de venenos, se ha demostrado que estas medidas no son más que soluciones provisionales, ya que la población de conejos sigue reproduciéndose causando la desesperación de los agricultores leridanos.

Es hora de sustituir los venenos y los intereses políticos por los estudios científicos, que demuestran que la presencia del lince regula las sobrepoblaciones de lagomorfos, garantizando así el equilibrio de los ecosistemas y el futuro de la agricultura en las zonas afectadas por la sobreabundancia de conejos. Los daños que este depredador puede causar al ganado son prácticamente nulos. También está demostrado que, en otras comunidades autónomas, la presencia del lince ha actuado como motor para la creación de nuevas empresas especializadas, convirtiéndose en uno de los factores que han impulsado el empleo en sectores como la restauración y el ecoturismo. Se trata, por tanto, de una especie absolutamente compatible con la actividad primaria de cada territorio y, a la vez, un símbolo de biodiversidad con una amplia aceptación social.

Material gráfico para prensa:

https://www.adlopirineo.org/img/imatgesseguiment.zip ->(imágenes en alta resolución)

ADLO Pirineo
Portavoz: Pau Vázquez

E-mail: adlopirineo@gmail.com / www.adlopirineo.org

---

CAT/

COMUNICAT DE PREMSA

Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu)

9 de setembre de 2025

Detectat per primer cop un linx ibèric al Pirineu.

L’Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu) fa pública una fita històrica per a la conservació de la fauna sensible al nostre territori: per primer cop, una de les nostres càmeres de seguiment —instal·lades amb autorització oficial per al monitoratge de l’os bru i el llop— ha enregistrat la presència d’un linx ibèric (Lynx pardinus) al Pirineu, a prop de la frontera francesa.

El linx “Secreto”

Aquesta detecció constitueix un esdeveniment de gran rellevància, ja que fins ara no hi havia constància documentada de la presència d’aquesta espècie al Pirineu. Gràcies al patró del seu pelatge s’ha confirmat que es tracta del linx “Secreto”, detectat fa uns mesos entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà. Cal recordar que, històricament, al Pirineu l’espècie present era el linx boreal (Lynx lynx), desaparegut fa dècades, i que la població de linx boreal més propera es troba actualment a França, amb uns 150 exemplars, principalment al massís del Jura. Probablement, es tracta d’una de les deteccions de linx ibèric a major altitud de la Península Ibèrica: a gairebé 1.750 metres, al Pirineu Axial, en una zona amb presència de llebres, isards, cabirols i altres ungulats, així com marmotes a pocs quilòmetres.

El linx Secreto ha recorregut centenars de quilòmetres des de la seva última detecció pels Agents Rurals fins a arribar a un punt del Pirineu situat a només 7 quilòmetres de la frontera francesa. Es tracta d’un desplaçament poc habitual per a aquesta espècie tenint en compte que aquest individu de 4 anys ve de la serra nord de Sevilla. En aquest cas, la detecció del linx al Pirineu es va produir a l’abril en una àrea amb una bona població de llebres i isards, però la càmera no va ser revisada fins l’estiu. El linx també va ser enregistrat per una altra càmera de fotoparany instal·lada a prop: un vídeo nocturn on es pot identificar l’exemplar caminant.

La detecció del linx ibèric confirma el Pirineu com a hàbitat potencial i reforça la necessitat urgent d’impulsar la seva reintroducció i conservació. Aquesta detecció posa de manifest que tant les Terres de Lleida com determinades valls pirinenques, en un context de canvi climàtic, i algunes regions de l’Aragó poden esdevenir ecorregions adequades per a la seva presència. A més de ser un símbol de biodiversitat, l’espècie ha tingut històricament un paper clau com a depredador natural de conills, que representen prop del 90% de la seva dieta. Aquest fet ofereix una alternativa ecològica i sostenible a la problemàtica de la sobrepoblació de conills en zones com les Terres de Lleida.

Des d’ADLO considerem inacceptable que, en ple segle XXI, encara s’impulsin acords que promouen l’ús de verins per controlar els conills. L’ús de verins no només és una pràctica cruel i provisional, sinó que també posa en risc la salut d’altres espècies amenaçades i la qualitat dels ecosistemes.

L’ús de verins.

Demanem a les administracions competents l’inici immediat d’un programa pilot de reintroducció del linx ibèric a les zones més afectades per la sobreabundància de conills. Aquesta mesura, avalada per la ciència i l’experiència positiva d’altres territoris, pot oferir una solució natural a un problema que afecta a la pagesia. Cal tenir present, a més, que segons diversos estudis els danys que pot causar un linx a la ramaderia no són majors que els danys que pot causar una guineu, una geneta o una fagina. 

La detecció del primer linx ibèric al Pirineu no és tans sols una dada anecdòtica, sinó un punt d’inflexió que ha de marcar el futur de la gestió de la fauna salvatge al nostre país. El 9 de febrer de 2025. sota l’amenaça de tallar carreteres, el Govern va signar un ampli acord amb Revolta Pagesa per frenar les protestes. Entre multitud de mesures —com l’autorització de l’ús del verí fosfur d’alumini per controlar els conills— va aconseguir que la Generalitat posés per escrit que “no es durà a terme cap introducció de linx” i que, posteriorment, s’exterminessin gairebé 1 milió de conills, segons dades del Departament d’Agricultura. Tot i l’autorització de batudes nocturnes, actuacions extraordinàries, trampes, visors nocturns, cursos de formació per a pagesos i caçadors, i l’ús de verins, s’ha demostrat que aquestes mesures no són més que solucions provisionals, ja que la població de conills continua reproduint-se causant la desesperació del pagesos.

És hora de substituir els verins i els interessos polítics pels estudis científics, que demostren que la presència del linx regula les sobrepoblacions de lagomorfs, garantint així l’equilibri dels ecosistemes i el futur de la pagesia a les zones afectades per la sobreabundància de conill. Els danys que aquest depredador pot causar a la ramaderia són pràcticament nuls. També està provat que, en altres comunitats autònomes, la presència del linx ha actuat com a motor per a la creació de noves empreses especialitzades, convertint-se en un dels factors que han impulsat l’ocupació en sectors com la restauració i l’ecoturisme. Es tracta, doncs, d’una espècie absolutament compatible amb l’activitat primària de cada territori i, alhora, d’un símbol de biodiversitat amb una àmplia acceptació social.

ADLO Pirineu

Portaveu i autor de les imatges: Pau Vázquez

E-mail: adlopirineo@gmail.com / www.adlopirineo.org

---

FR/

Communiqué de presse

Association Défense du Loup et de l’Ours dans les Pyrénées (ADLO Pyrénées)
9 septembre 2025

Détection pour la première fois d’un lynx ibérique très proche de la France

L’Association Défense du Loup et de l’Ours dans les Pyrénées (ADLO Pyrénées) rend public un jalon historique pour la conservation de la faune sensible des Pyrénées: pour la première fois, l’une de nos caméras de suivi —installées avec autorisation officielle pour surveiller l’ours brun et le loup— a enregistré la présence d’un lynx ibérique (Lynx pardinus) dans les Pyrénées, à 7 kilomètres de la frontière française.

Le lynx “Secreto”

Cette détection constitue un événement de grande importance, car jusqu’à présent, il n’existait aucune preuve documentée de la présence de cette espèce dans les Pyrénées. Grâce au motif de son pelage, il a été confirmé qu’il s’agit du lynx “Secreto”, détecté il y a quelques mois entre les comarques de La Noguera et du Pallars Jussà. Il convient de rappeler que, historiquement, dans les Pyrénées, l’espèce présente était le lynx boréal (Lynx lynx), disparu depuis des décennies, et que la population de lynx boréal la plus proche se trouve actuellement en France, avec environ 150 individus, principalement dans le massif du Jura. Il s’agit probablement de l’une des détections de lynx ibérique à la plus haute altitude de la péninsule Ibérique: près de 1.750 mètres, dans les Pyrénées axiales, dans une zone où vivent des lièvres, des isards, des chevreuils et d’autres ongulés, ainsi que des marmottes à quelques kilomètres.

Le lynx Secreto a parcouru des centaines de kilomètres depuis sa dernière détection par les agents de l’environnement catalans (Agents Rurals) jusqu’à atteindre un point des Pyrénées situé à seulement 7 kilomètres de la frontière française. Il s’agit d’un déplacement inhabituel pour cette espèce, sachant que cet individu de 4 ans provient de la Sierra nord de Séville, ayant parcouru plus de 1.000 kms. Dans ce cas, la détection du lynx dans les Pyrénées a eu lieu en avril, dans une zone où la population de lièvres et de isards est importante, mais la caméra n’a été consultée qu’en été. Le lynx a également été enregistré par une autre caméra de piégeage photographique installée à proximité: une vidéo nocturne permettant d’identifier l’individu en train de marcher. Selon ces indices, on peut supposer que le lynx a déjà fait quelques incursions en France, ou qu’il s’y trouve peut-être actuellement.

La détection du lynx ibérique confirme les Pyrénées comme habitat potentiel et renforce la nécessité urgente de promouvoir sa réintroduction et sa conservation dans des communautés comme l’Aragon et la Catalogne. Cette observation montre que Lleida, certaines vallées pyrénéennes, ainsi que des régions aragonaises comme la Sierra de Alcubierre, entre autres, peuvent devenir, dans un contexte de changement climatique, des écorégions appropriées pour sa présence.

En plus d’être un symbole de biodiversité, l’espèce a historiquement joué un rôle clé en tant que prédateur naturel des lapins, qui représentent près de 90 % de son régime alimentaire. Cela offre une alternative écologique et durable au problème de la surpopulation de lapins dans des zones comme Lleida.

Depuis ADLO, nous considérons inacceptable qu’au XXIᵉ siècle, dans des lieux comme la Catalogne, des accords continuent à promouvoir l’usage de poisons tels que le phosphure d’aluminium pour contrôler les populations de lapins. L’utilisation de poisons n’est pas seulement une pratique cruelle et provisoire, elle met également en danger la santé d’autres espèces menacées et la qualité des écosystèmes.

L’usage des poisons

Nous demandons aux administrations compétentes le lancement immédiat d’un programme pilote de réintroduction du lynx ibérique dans les zones les plus affectées par la surabondance de lapins. Cette mesure, soutenue par la science et par l’expérience positive d’autres territoires, peut offrir une solution naturelle à un problème qui affecte l’agriculture. Il faut également noter que, selon plusieurs études, les dommages qu’un lynx peut causer au bétail ne sont pas supérieurs à ceux causés par un renard, une genette ou une martre.

La détection du premier lynx ibérique dans les Pyrénées n’est pas seulement un fait anecdotique, mais un tournant qui doit marquer l’avenir de la gestion de la faune sauvage dans notre pays. Le 9 février 2025, sous la menace de blocages de routes, le gouvernement catalan a signé un large accord avec Revolta Pagesa pour calmer les protestations. Parmi de nombreuses mesures —comme l’autorisation de l’usage de phosphure d’aluminium pour contrôler les lapins— la Generalitat de Catalogne a consigné par écrit qu’« aucune introduction de lynx ne serait effectuée » et que, par la suite, près d’un million de lapins seraient exterminés, selon les données du Département de l’Agriculture du gouvernement catalan. Malgré l’autorisation de battues nocturnes, d’actions extraordinaires, de pièges, de jumelles nocturnes, de formations pour agriculteurs et chasseurs, et de l’usage de poisons, il a été démontré que ces mesures ne sont que provisoires, car la population de lapins continue à se reproduire, causant le désespoir des agriculteurs catalans.

Il est temps de remplacer les poisons et les intérêts politiques par les études scientifiques, qui démontrent que la présence du lynx régule les surpopulations de lagomorphes, garantissant ainsi l’équilibre des écosystèmes et l’avenir de l’agriculture dans les zones affectées par la surabondance de lapins. Les dommages que ce prédateur peut causer au bétail sont pratiquement nuls. Il est également prouvé que, dans d’autres communautés autonomes, la présence du lynx a servi de moteur à la création de nouvelles entreprises spécialisées, devenant un facteur qui a favorisé l’emploi dans des secteurs tels que la restauration et l’écotourisme. Il s’agit donc d’une espèce pleinement compatible avec l’activité primaire de chaque territoire et, en même temps, d’un symbole de biodiversité bénéficiant d’une large acceptation sociale.

Déclaration de Pau Vázquez, auteur des images et du communiqué de presse:
«Cette détection est un jalon historique pour les Pyrénées et un signal clair que certaines vallées des Pyrénées et de nombreuses régions de Catalogne ont le potentiel d’accueillir à nouveau ce félin. Le lynx ibérique n’est pas seulement une espèce emblématique, mais aussi un outil naturel pour réguler les populations de lapins et éviter des mesures extrêmes telles que l’usage de poisons. Il est inacceptable qu’au XXIᵉ siècle nous exterminions un million de lapins avec des poisons alors qu’une espèce vulnérable comme le lynx frappe à notre porte. La participation de tous est nécessaire: voir la nature comme une alliée et l’intégrer dans un paysage de plus en plus anthropisé. Il ne s’agit pas de choisir entre agriculture et biodiversité, mais d’apprendre à coexister. Nous avons tous notre place»

https://www.adlopirineo.org/img/imatgesseguiment.zip ->(imágenes en alta resolución)

ADLO Pyrénées
Porte-parole: Pau Vázquez

E-mail: adlopirineo@gmail.com / www.adlopirineo.org