La consolidación del lobo con la segunda camada en el Empordà es una excelente noticia para los ecosistemas
CAT
La consolidació del llop amb la segona ventrada a l’Empordà és una excel·lent notícia per als ecosistemes i per a la pagesia.
Comunicat de premsa, 4 de novembre de 2026
● Els ecosistemes es poden recuperar, si se’ls dona espai i temps. La societat catalana és majoritàriament favorable a la restauració del paisatge i la recuperació d’espècies claus com el llop.
● Aquesta consolidació té múltiples beneficis per alguns dels grans problemes del sector primari a Catalunya: ajuda a reduir els impactes de la fauna silvestre sobre els conreus i redueix el risc de que malalties contagioses dels animals salvatges passin a la cabana ramadera.
● Grup Llop Catalunya constata que les polítiques de la Generalitat per a impulsar la coexistència de grans carnívors amb activitats rurals van pel bon camí, però reclama més recursos i més informació i suport directe al sector que podria patir alguna pèrdua si no es prenen mesures a temps.
Davant la notícia que acaba de confirmar el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, la plataforma Grup Llop Catalunya, que agrupa les principals entitats ecologistes i de defensa dels drets dels animals, mostra la seva gran satisfacció pel que considera “una fita extraordinàriament positiva per a la natura i per a tota la societat catalana”. La plataforma recorda que el llop és el principal depredador del continent europeu i que va ser perseguit cruelment i exterminat a Catalunya a principis del segle XX. El seu paper és clau per a la regulació dels grans herbívors silvestres.
Així doncs hi ha un conjunt de factors que s’han donat al llarg del segle XX i principis del XXI i que constaten una gradual recuperació dels ecosistemes forestals al país. Primer, fruit de la introducció de l’electricitat i els combustibles fòssils, es va reduir dràsticament la desforestació del medi rural i juntament amb les polítiques públiques de reforestació, va portar a la recuperació de les zones boscoses. A continuació, els herbívors i altres grans ungulats de les nostres contrades, com cèrvols, cabirols i senglars, es van anar recuperant progressivament en augmentar l’extensió d’hàbitat forestal favorable per a ells. I ara, amb la lenta però sòlida recuperació del llop, una de les peces essencials que mancava a les zones més rurals ja podrà tornar a complir el seu paper regulador d’aquests grans animals.
La literatura científica ens permet saber que cada llop pot arriba a consumir entre 80 i 100 peces salvatges a l’any (Heptner et al., 1988), que en els llocs on s’implementen mesures de protecció dels ramats, la immensa majoria de la seva dieta prové de senglars, cabirols, cérvols i altres animals salvatges més petits (Nores C, et al, 2008, i Barja I. et al, 2023) i que als llocs on el llop s’ha recuperat a les darreres dècades com als Alps Marítims francesos, ja es percep una menor abundància de porcs senglars.
No cal mencionar els esforços que s’estan dedicant en la Pesta Porcina Africana i la inversió econòmica que està suposant aquesta gestió. Es dóna la paradoxa, que mentre a Catalunya s’estan dedicant tots els recursos públics possibles a les regulació de la població de senglars, a la veïna França els caçadors es queixen de la davallada de la població de senglars a causa de l’augment de la presència de llop.
La notícia que es consolidin llopades a Catalunya és triplement positiva. Des d’un punt de vista ecològic, és un gran avenç en la salut del nostre entorn natural i es compleix amb la legislació ambiental que obliga a recuperar les espècies autòctones amenaçades (els informes de la Directiva Hàbitats indiquen que el llop està en una situació poblacional desfavorable-inadequada – EIONET EEA 2025).
Des d’un punt de vista social, és un acte de justícia i reparació cap a una espècie sobre la que pesa una injustificada llegenda negra i segles de persecució.
I des d’un punt de vista socioeconòmic, resulta molt més segur que hi hagi llopades consolidades que no pas únicament individus errants. Això últim està àmpliament estudiat en territoris de presència permanent de llops, com al nord-oest peninsular: allà on hi ha una llopada, aquesta caça amb més eficiència la fauna salvatge de major mida com senglars o cèrvols, abundants al bosc, mentre que els individus solitaris provinents de llopades desestructurades, tenen moltes menys possibilitats amb les preses silvestres i tenen més temptació d’atacar a preses domèstiques. Això s’explica pel caràcter social dels llops, que treballen en equips d’alta eficàcia i transmeten els coneixements entre generacions.
Recentment també s’han publicat notícies relacionades amb la sobrepoblació d’aquestes espècies silvestres i les pertorbacions en els ecosistemes derivades d’aquest fet (Els científics, preocupats per l’excés de cérvols, daines i cabirols al Pirineu – 3CatInfo).
Afortunadament, a Catalunya la majoria de pagesos i ramaders són sensibles a la importància de conservar el medi ambient i les espècies, i aquesta sensatesa és un patrimoni incalculable del país. Precisament per aquest fet, el Govern de la Generalitat està obligat a impulsar i millorar les mesures de suport a la coexistència entre ramaderia extensiva i fauna salvatge com és el llop.
Grup Llop Catalunya porta ja 5 anys reclamant i exigint mesures, i a partir d’ara reforçarà encara més l’exigència al Govern per tal que disposi de suficients recursos humans i tècnics per garantir que aquesta gran notícia no repercuteix en un sector vulnerable com és el de la ramaderia extensiva.
Les mesures a aplicar passen per una fórmula pentagonal:
- Més informació: Tots els ramaders del país han de saber com actuar preventivament per evitar atacs i què fer si es dona un per tal que no es repeteixi.
- Més prevenció: A tot arreu on es detecti la presència de llops, el Govern ha de garantir que totes les explotacions tenen les mesures (tancats electrificats i gossos de protecció) i la formació sobre el seu maneig.
- Més suport directe: contractació directa o suport a les associacions de ramaders per a posar pastors a les muntanyes, acompanyats de mastins, i altres mesures prioritzant aquest model ramader sobre l’industrial.
- Compensació eficient: garantir el personal tècnic qualificat i ràpid per tal de certificar i compensar qualsevol dany causat pel llop.
- Promoció i educació ambiental: el Govern ha de liderar la sensibilització de tota la societat sobre el paper clau del llop, tant a les zones rurals com a les urbanes, i promocionant opcions d’ecoturisme responsable allà on sigui compatible i demanat per la població del territori.
L’objectiu de totes les mesures és que la presència del llop a indrets on durant un segle no ha estat present no suposi cap cost per als territoris i les economies rurals, sinó una oportunitat econòmica i un motiu d’orgull per la feina ben feta amb el medi ambient.
Precisament per l’enorme importància ecològica d’aquesta espècie i per la controvèrsia que sol envoltar-la, sovint fruit del desconeixement i els prejudicis, la plataforma Grup Llop Catalunya ha organitzat per aquest proper dissabte 7 de novembre a les 18h, al centre cívic Lleialtat Santsenca de Barcelona, un acte públic amb debat.
El titol de l’acte “Parlem del llop a Catalunya, conèixer per comprendre”, és prou explícit, i comptarà amb algunes de les persones amb més coneixement sobre l’espècie i els responsables polítics de la seva gestió.
Grup Llop Catalunya està format per ADDA, ADLO, Anima Naturalis, Arba Litoral, Ecologistes en Acció, Greenpeace i WWF.
https://www.grupllopcatalunya.cat
CAST
La consolidación del lobo con una segunda camada en el Empordà es una excelente noticia para los ecosistemas y para el sector agrario.
Comunicado de prensa, 4 de noviembre de 2026
● Los ecosistemas pueden recuperarse si se les da espacio y tiempo. La sociedad catalana es mayoritariamente favorable a la restauración del paisaje y a la recuperación de especies clave como el lobo.
● Esta consolidación tiene múltiples beneficios para algunos de los grandes problemas del sector primario en Cataluña: ayuda a reducir los impactos de la fauna silvestre sobre los cultivos y reduce el riesgo de que enfermedades contagiosas de los animales salvajes pasen a la cabaña ganadera.
● Grup Llop Catalunya constata que las políticas de la Generalitat para impulsar la coexistencia de grandes carnívoros con actividades rurales van por buen camino, pero reclama más recursos, más información y apoyo directo al sector que podría sufrir alguna pérdida si no se toman medidas a tiempo.
Ante la noticia que acaba de confirmar el Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalitat de Catalunya, la plataforma Grup Llop Catalunya, que agrupa a las principales entidades ecologistas y de defensa de los derechos de los animales, muestra su gran satisfacción por lo que considera «un hito extraordinariamente positivo para la naturaleza y para toda la sociedad catalana». La plataforma recuerda que el lobo es el principal depredador del continente europeo y que fue perseguido cruelmente y exterminado en Cataluña a principios del siglo XX. Su papel es clave para la regulación de los grandes herbívoros silvestres.
Así pues, hay un conjunto de factores que se han producido a lo largo del siglo XX y principios del XXI y que constatan una recuperación gradual de los ecosistemas forestales del país. Primero, como consecuencia de la introducción de la electricidad y los combustibles fósiles, se redujo drásticamente la deforestación del medio rural y, junto con las políticas públicas de reforestación, esto llevó a la recuperación de las zonas boscosas. A continuación, los herbívoros y otros grandes ungulados de nuestras comarcas, como ciervos, corzos y jabalíes, se fueron recuperando progresivamente al aumentar la extensión de hábitat forestal favorable para ellos. Y ahora, con la lenta pero sólida recuperación del lobo, una de las piezas esenciales que faltaba en las zonas más rurales podrá volver a cumplir su papel regulador de estos grandes animales.
La literatura científica nos permite saber que cada lobo puede llegar a consumir entre 80 y 100 presas salvajes al año (Heptner et al., 1988), que en los lugares donde se implementan medidas de protección de los rebaños, la inmensa mayoría de su dieta procede de jabalíes, corzos, ciervos y otros animales salvajes más pequeños (Nores C. et al., 2008, y Barja I. et al., 2023), y que en los lugares donde el lobo se ha recuperado durante las últimas décadas, como en los Alpes Marítimos franceses, ya se percibe una menor abundancia de jabalíes.
No hace falta mencionar los esfuerzos que se están dedicando a la Peste Porcina Africana y la inversión económica que está suponiendo esta gestión. Se da la paradoja de que, mientras en Cataluña se están dedicando todos los recursos públicos posibles a la regulación de la población de jabalíes, en la vecina Francia los cazadores se quejan del descenso de la población de jabalíes debido al aumento de la presencia del lobo.
La noticia de que se consoliden manadas de lobos en Cataluña es triplemente positiva. Desde un punto de vista ecológico, supone un gran avance en la salud de nuestro entorno natural y permite cumplir con la legislación ambiental que obliga a recuperar las especies autóctonas amenazadas (los informes de la Directiva Hábitats indican que el lobo se encuentra en una situación poblacional desfavorable-inadecuada – EIONET EEA 2025).
Desde un punto de vista social, es un acto de justicia y reparación hacia una especie sobre la que pesa una injustificada leyenda negra y siglos de persecución.
Y desde un punto de vista socioeconómico, resulta mucho más seguro que haya manadas de lobos consolidadas que no únicamente individuos errantes. Esto último está ampliamente estudiado en territorios con presencia permanente de lobos, como en el noroeste peninsular: allí donde hay una manada, esta caza con mayor eficacia la fauna salvaje de mayor tamaño, como jabalíes o ciervos, abundantes en el bosque, mientras que los individuos solitarios procedentes de manadas desestructuradas tienen muchas menos posibilidades con las presas silvestres y sienten más tentación de atacar a presas domésticas. Esto se explica por el carácter social de los lobos, que trabajan en equipos de gran eficacia y transmiten los conocimientos entre generaciones.
Recientemente también se han publicado noticias relacionadas con la sobrepoblación de estas especies silvestres y las perturbaciones en los ecosistemas derivadas de este hecho («Los científicos, preocupados por el exceso de ciervos, gamos y corzos en el Pirineo» – 3CatInfo).
Afortunadamente, en Cataluña la mayoría de los agricultores y ganaderos son sensibles a la importancia de conservar el medio ambiente y las especies, y esta sensatez es un patrimonio incalculable del país. Precisamente por este motivo, el Gobierno de la Generalitat está obligado a impulsar y mejorar las medidas de apoyo a la coexistencia entre la ganadería extensiva y la fauna salvaje, como es el caso del lobo.
Grup Llop Catalunya lleva ya 5 años reclamando y exigiendo medidas, y a partir de ahora reforzará aún más sus exigencias al Gobierno para que disponga de suficientes recursos humanos y técnicos con el fin de garantizar que esta gran noticia no repercuta en un sector vulnerable como es el de la ganadería extensiva.
Las medidas que deben aplicarse pasan por una fórmula pentagonal:
- Más información: Todos los ganaderos del país deben saber cómo actuar preventivamente para evitar ataques y qué hacer si se produce uno, para evitar que se repita.
- Más prevención: En todos los lugares donde se detecte la presencia de lobos, el Gobierno debe garantizar que todas las explotaciones dispongan de las medidas necesarias (cercados electrificados y perros de protección) y de formación sobre su manejo.
- Más apoyo directo: contratación directa o apoyo a las asociaciones de ganaderos para poner pastores en las montañas, acompañados de mastines, y otras medidas que prioricen este modelo ganadero frente al industrial.
- Compensación eficiente: garantizar la disponibilidad de personal técnico cualificado y rápido para certificar y compensar cualquier daño causado por el lobo.
- Promoción y educación ambiental: el Gobierno debe liderar la sensibilización de toda la sociedad sobre el papel clave del lobo, tanto en las zonas rurales como en las urbanas, y promover opciones de ecoturismo responsable allí donde sean compatibles y solicitadas por la población del territorio.
El objetivo de todas estas medidas es que la presencia del lobo en lugares donde durante un siglo no ha estado presente no suponga ningún coste para los territorios y las economías rurales, sino una oportunidad económica y un motivo de orgullo por el trabajo bien hecho en favor del medio ambiente.
Precisamente por la enorme importancia ecológica de esta especie y por la controversia que suele rodearla, a menudo fruto del desconocimiento y los prejuicios, la plataforma Grup Llop Catalunya ha organizado para este próximo sábado 7 de noviembre a las 18 h, en el centro cívico Lleialtat Santsenca de Barcelona, un acto público con debate.
El título del acto, «Hablemos del lobo en Cataluña: conocer para comprender», es suficientemente explícito y contará con algunas de las personas que más conocen la especie y con los responsables políticos de su gestión.
Grup Llop Catalunya está formado por ADDA, ADLO, Anima Naturalis, Arba Litoral, Ecologistes en Acció, Greenpeace y WWF.
