Entidades ecologistas reclaman recuperar el plan de viabilidad para reintroducir el lince boreal en el Parque Natural del Alt Pirineu

Las entidades piden a la Generalitat que retome y actualice el estudio anunciado en 2016 en el Valle de Arán para evaluar el regreso de esta especie emblemática al Pirineo.

Alt Pirineu, 13 de octubre de 2026. — La Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ADLO Pirineu, SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció y ADDA reclaman a la Dirección General de Políticas Ambientales y Medio Natural y al secretario de Transición Ecológica que recuperen y actualicen el plan de viabilidad para la reintroducción del lince boreal (Lynx Lynx) en el Parque Natural del Alt Pirineu. El estudio, anunciado en 2016 en el Valle de Arán, nunca llegó a ejecutarse.

Las seis entidades consideran que esta iniciativa debe volver a situarse entre las prioridades de las políticas de conservación de la biodiversidad. La recuperación del lince boreal, extinguido en el Pirineo hace décadas debido a la acción humana, podría contribuir a restaurar procesos ecológicos alterados y reforzar la protección de especies amenazadas, siempre a partir de una evaluación científica rigurosa y con la participación del territorio.

Un posible aliado en la conservación del urogallo

Uno de los principales argumentos a favor de estudiar el regreso del lince boreal es su posible papel en la regulación de las poblaciones de mesodepredadores y en la recuperación del equilibrio ecológico. La presión de estos depredadores sobre las aves nidificantes, los pequeños mamíferos y otros componentes de la biodiversidad puede afectar a la calidad de los hábitats pirenaicos.

Las entidades señalan que el lince boreal podría ayudar a controlar las poblaciones de mesodepredadores, tanto mediante su depredación directa como modificando sus comportamientos y movimientos. Estos mecanismos podrían beneficiar a especies especialmente vulnerables, como el urogallo, que sufre un alarmante declive poblacional. Su conservación requiere actuaciones sostenidas y una importante inversión de recursos, y la recuperación del equilibrio ecológico podría contribuir a reforzar las medidas de conservación de esta especie emblemática del Pirineo.

Por este motivo, las organizaciones piden que el plan de viabilidad incorpore un análisis específico de los posibles efectos ecológicos de la reintroducción sobre el urogallo y otras especies amenazadas.

Un aliado potencial de la ganadería extensiva

Las entidades también destacan que el lince boreal presenta unos hábitos alimentarios basados principalmente en presas silvestres. Su dieta incluye sobre todo corzos, aunque también puede incorporar crías de ciervo y otros ungulados, liebres, zorros, garduñas y otros pequeños mamíferos, en función de la disponibilidad de presas y de las características de cada territorio.

Este comportamiento depredador puede convertir al lince boreal en un aliado de la ganadería extensiva, ya que contribuye a regular las poblaciones de fauna silvestre y presenta un nivel de conflictividad con el ganado doméstico muy bajo en comparación con otros grandes carnívoros. Las experiencias de coexistencia en distintas regiones europeas apuntan, en general, a una incidencia anecdótica sobre los rebaños.

Por ello, las entidades consideran que el regreso del lince boreal puede representar una oportunidad para avanzar hacia un modelo de gestión del territorio en el que la conservación de los grandes carnívoros y el mantenimiento de la ganadería extensiva sean compatibles.

Una oportunidad para la conservación y el desarrollo del Pirineo

El Parque Natural del Alt Pirineu, el más extenso de Cataluña, presenta unas características que, según las entidades, justifican estudiar su idoneidad para el posible regreso del lince boreal. Se trata de un espacio de alto valor ecológico en el que se ha constatado la presencia del oso pardo, el lobo y, de manera testimonial, el lince ibérico (Lynx Pardinus). Su extensión, el valor ecológico de sus hábitats y la conectividad con otros espacios naturales protegidos lo convierten en un enclave de interés para analizar esta posibilidad.

La iniciativa también podría reforzar el papel de Cataluña en la investigación y la gestión de los grandes carnívoros a escala europea, así como abrir oportunidades futuras para un ecoturismo responsable. Estas actividades podrían contribuir a diversificar la economía de los municipios pirenaicos e impulsar nuevas iniciativas vinculadas a la divulgación ambiental y a la conservación de la naturaleza.

Un plan con garantías científicas y participación del territorio

La petición presentada a la Generalitat plantea que la recuperación del plan de viabilidad incluya, como mínimo, los siguientes aspectos:

• Evaluación del hábitat y de las presas potenciales, para determinar si el territorio reúne las condiciones necesarias para mantener una población de lince boreal.
• Estudio de los posibles beneficios ecológicos, especialmente sobre el urogallo y otras especies amenazadas.
• Modelos poblacionales y escenarios de conectividad ecológica, para valorar la viabilidad a largo plazo.
• Análisis de la compatibilidad con la ganadería extensiva, con la definición de medidas de prevención y coexistencia.
• Estudio de los efectos sobre los mesodepredadores y los ungulados, para anticipar los posibles cambios en el equilibrio de los ecosistemas.
• Evaluación socioeconómica y participación local, incluidas las oportunidades de un futuro ecoturismo responsable.
• Valoración de la procedencia y las condiciones de los ejemplares, con la propuesta de introducir individuos no esterilizados procedentes de otras regiones europeas con características ecológicas comparables a las del Pirineo, siempre que los estudios científicos y los requisitos técnicos lo avalen.

Recuperar una iniciativa pendiente

Las seis entidades firmantes consideran que la reintroducción del lince boreal puede representar una oportunidad para restaurar procesos ecológicos, reforzar la conservación de especies amenazadas y avanzar hacia un modelo de gestión del territorio que concilie la protección de la biodiversidad con las actividades humanas.

Por ello, insisten en que recuperar y actualizar el plan de viabilidad anunciado en 2016 es el primer paso necesario para determinar, con rigor científico, transparencia y consenso social, si el regreso del lince boreal al Parque Natural del Alt Pirineu es viable y qué condiciones sería necesario establecer para hacerlo posible.

Entidades firmantes:

• Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Asociación para la Defensa del Lobo y el Oso en el Pirineo (ADLO Pirineu)
• SEO/BirdLife
• DEPANA
• Ecologistes en Acció
• ADDA

Gat/ Entitats ecologistes reclamen recuperar el pla de viabilitat per reintroduir el linx boreal al Parc Natural de l’Alt Pirineu

Les entitats demanen a la Generalitat que reprengui i actualitzi l’estudi anunciat el 2016 a la Val d’Aran per avaluar el retorn d’aquesta espècie emblemàtica al Pirineu.

Alt Pirineu, 13 d’octubre de 2026. — L’Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu, ADLO Pirineu, SEO/BirdLife, DEPANA, Ecologistes en Acció i ADDA reclamen a la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural i al secretari de Transició Ecològica que recuperin i actualitzin el pla de viabilitat per a la reintroducció del linx boreal (Lynx Lynx) al Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’estudi, anunciat el 2016 a la Val d’Aran, no es va arribar a executar.

Les sis entitats consideren que cal tornar a situar aquesta iniciativa entre les prioritats de les polítiques de conservació de la biodiversitat. La recuperació del linx boreal, extingit al Pirineu fa dècades a causa de l’acció humana, podria contribuir a restaurar processos ecològics alterats i reforçar la protecció d’espècies amenaçades, sempre a partir d’una avaluació científica rigorosa i amb la participació del territori.

Un possible aliat en la conservació del gall fer

Un dels principals arguments a favor d’estudiar el retorn del linx boreal és el seu possible paper en la regulació de les poblacions de mesopredadors i en la recuperació dels equilibris ecològics. La pressió d’aquests depredadors sobre les aus nidificants, els petits mamífers i altres components de la biodiversitat pot afectar la qualitat dels hàbitats pirinencs.

Les entitats assenyalen que el linx boreal podria ajudar a controlar les poblacions de mesopredadors, tant depredant-los directament com modificant-ne els comportaments i els moviments. Aquests mecanismes podrien beneficiar espècies especialment vulnerables, com el gall fer, que pateix un alarmant declivi poblacional. La seva conservació requereix actuacions sostingudes i una inversió important de recursos, i la recuperació dels equilibris ecològics podria contribuir a reforçar les mesures de conservació d’aquesta espècie emblemàtica del Pirineu.

Per aquest motiu, les organitzacions demanen que el pla de viabilitat incorpori una anàlisi específica dels possibles efectes ecològics de la reintroducció sobre el gall fer i altres espècies amenaçades.

Una aliada potencial de la ramaderia extensiva

Les entitats també destaquen que el linx boreal presenta uns hàbits alimentaris basats principalment en preses silvestres. La seva dieta inclou sobretot cabirols, però també pot incorporar cries de cérvol i altres ungulats, llebres, guineus, fagines i altres petits mamífers, en funció de la disponibilitat de preses i de les característiques de cada territori.

Aquest comportament depredador pot convertir el linx boreal en un aliat de la ramaderia extensiva, ja que contribueix a regular les poblacions de fauna salvatge i presenta un nivell de conflictivitat amb el bestiar domèstic molt baix en comparació amb altres grans carnívors. Les experiències de coexistència en diferents regions europees apunten, en general, a una incidència anecdòtica sobre els ramats.

Per això, les entitats consideren que el retorn del linx boreal pot representar una oportunitat per avançar cap a un model de gestió del territori en què la conservació dels grans carnívors i el manteniment de la ramaderia extensiva siguin compatibles.

Una oportunitat per a la conservació i el desenvolupament del Pirineu

El Parc Natural de l’Alt Pirineu, el més extens de Catalunya, presenta unes característiques que, segons les entitats, justifiquen estudiar-ne la idoneïtat per al possible retorn del linx boreal. El Parc Natural de l’Alt Pirineu és un espai d’alt valor ecològic on s’ha constatat la presència de l’os bru, el llop i, de manera testimonial, el linx ibèric (Lynx pardinus). La seva extensió, el valor ecològic dels seus hàbitats i la connectivitat amb altres espais naturals protegits el converteixen en un enclavament d’interès per analitzar aquesta possibilitat.

La iniciativa també podria reforçar el paper de Catalunya en la recerca i la gestió dels grans carnívors a escala europea, així com obrir oportunitats futures per a un ecoturisme responsable. Aquestes activitats podrien contribuir a diversificar l’economia dels municipis pirinencs i a impulsar noves iniciatives vinculades a la divulgació ambiental i a la conservació de la natura.

Un pla amb garanties científiques i participació del territori

La petició presentada a la Generalitat planteja que la recuperació del pla de viabilitat inclogui, com a mínim, els aspectes següents:

• Avaluació de l’hàbitat i de les preses potencials, per determinar si el territori reuneix les condicions necessàries per sostenir una població de linx boreal.
• Estudi dels possibles beneficis ecològics, especialment sobre el gall fer i altres espècies amenaçades.
• Models poblacionals i d’escenaris de connectivitat ecològica, per valorar la viabilitat a llarg termini.
• Anàlisi de la compatibilitat amb la ramaderia extensiva, amb la definició de mesures de prevenció i coexistència.
• Estudi dels efectes sobre els mesopredadors i els ungulats, per anticipar els possibles canvis en l’equilibri dels ecosistemes.
• Avaluació socioeconòmica i participació local, incloent-hi les oportunitats d’un futur ecoturisme responsable.
• Valoració de la procedència i les condicions dels exemplars, amb la proposta d’introduir individus no esterilitzats procedents d’altres regions europees amb característiques ecològiques comparables a les del Pirineu, sempre que els estudis científics i els requisits tècnics ho avalin.

Recuperar una iniciativa pendent

Les cinc entitats signants consideren que la reintroducció del linx boreal pot representar una oportunitat per restaurar processos ecològics, reforçar la conservació d’espècies amenaçades i avançar cap a un model de gestió del territori que conciliï la protecció de la biodiversitat amb les activitats humanes.

Per això, insisteixen que recuperar i actualitzar el pla de viabilitat anunciat el 2016 és el primer pas necessari per determinar, amb rigor científic, transparència i consens social, si el retorn del linx boreal al Parc Natural de l’Alt Pirineu és viable i quines condicions caldria establir per fer-lo possible.

Entitats:

• Associació de Persones Amigues del Parc Natural de l’Alt Pirineu
• Associació Defensa Llop i Os al Pirineu (ADLO Pirineu)
• SEO/BirdLife
• DEPANA
• Ecologistes en Acció
• ADDA