1ª JORNADA “ADLO” PARA LA COEXISTENCIA: LA APICULTURA Y EL OSO
ADLO Pirineu / Llessuí, 03/06/2026 — La asociación ADLO Pirineo organizó el 29 de mayo en les Bordes de Llessuí una jornada técnica dirigida a apicultores con el objetivo de apoyar su actividad y fomentar la coexistencia con el oso pardo en territorios donde su presencia es permanente u ocasional.
La jornada contó con la participación de la entidad FAPAS (Fondo para la Protección de los Animales Salvajes), referente desde hace más de 40 años en la conservación del oso en la cordillera Cantábrica y en la implementación de medidas de prevención de daños en explotaciones apícolas, con cientos de instalaciones realizadas y probadas a lo largo de los años. Durante el encuentro, se llevó a cabo la instalación de un cercado de protección para colmenas, un sistema reforzado diseñado específicamente para impedir el acceso de los osos y evitar los daños que pueden ocasionar cuando buscan alimento en los apiarios. Este sistema reforzado se instala por primera vez en el Pirineo, convirtiendo este apiario en el más protegido de todo el Pirineo y posiblemente de Cataluña.
Estos dispositivos, basados en cercados eléctricos de alta eficacia, se han consolidado como una de las herramientas más útiles para proteger las colmenas en zonas con presencia de oso. Más allá de su instalación, FAPAS desarrolla campañas periódicas en distintos territorios e impulsa formaciones prácticas dirigidas a apicultores, en las que se enseña a montar y mantener correctamente estas infraestructuras para garantizar su funcionamiento a largo plazo. La experiencia acumulada por la entidad es amplia, con la protección de cientos de apiarios en los últimos años y resultados contrastados en la reducción de ataques. Este modelo no solo contribuye a salvaguardar la actividad apícola, sino que también favorece la conservación de la especie, ya que minimiza los conflictos y fomenta que los osos busquen otras fuentes de alimento.
En este contexto, aunque existen medidas de protección impulsadas por la Generalitat, la experiencia sobre el terreno demuestra que no siempre resultan suficientemente eficaces, especialmente en escenarios complejos como las zonas ZPP (Zona de Presencia Permanente de oso), donde en algunos casos el oso ha llegado a excavar por debajo del cercado para acceder a las larvas y a la miel, algo que no ocurre con nuestro sistema de protección. El oso pardo tampoco puede pasar entre el vallado porque, además de estar electrificado, una malla cinegética le impide el paso y puede recibir una ligera descarga en el hocico, una de sus zonas más sensibles. Tampoco puede escalarlo, ya que las vallas son mucho más altas (más de 1,5 m) que las medidas de protección protocolarias que instala la Generalitat. Asimismo, se ha optimizado el sistema de protección con la instalación de un nuevo pastor eléctrico ajustado al voltaje adecuado, con el objetivo de minimizar los problemas habituales de descarga de la batería del dispositivo.
“Es un sistema en el que el oso recibe una descarga eléctrica en la cara, la zona más sensible que tiene, y de inmediato rechaza entrar y, además, aprende que en este tipo de instalaciones no encontrará comida.” Roberto Hartasánchez
Además, como medida complementaria, se ha instalado un sistema de disuasión acústica que se activará cuando un animal de grandes dimensiones, detectado mediante inteligencia artificial, intente cruzar el perímetro de la explotación apícola.
El encuentro se planteó como un espacio participativo para el intercambio de conocimientos, inquietudes y propuestas con la finalidad de trasladarlo gradualmente a todos los apicultores que trabajen en zonas con presencia de oso pardo. ADLO Pirineo quiere seguir reforzando el diálogo directo con la gente del territorio, escuchando activamente a quienes desarrollan su actividad en el medio rural y acompañándolos en la búsqueda de soluciones adecuadas y adaptadas a sus necesidades.
“Con estas jornadas queremos mostrar nuestro compromiso tanto con la conservación del oso pardo como con la defensa de la actividad primaria, entendiendo que la coexistencia solo es posible si se apoya a las personas que viven y trabajan en estas zonas. En este sentido, apostamos por facilitar el acceso a medidas de prevención eficaces y construir, conjuntamente con el sector, un modelo de coexistencia que combine la protección de la biodiversidad con la viabilidad del medio rural.”
Pau Vázquez, portavoz.
Gat/
ADLO Pirineu / Llessuí, 30/05/2026 — L’associació ADLO Pirineu va organitzar el 29 de maig a les Bordes de Llessuí una jornada tècnica adreçada a apicultors amb l’objectiu de donar suport a la seva activitat i fomentar la coexistència amb l’os bru en territoris on la seva presència és permanent o ocasional.
La jornada va comptar amb la participació de l’entitat FAPAS (Fondo para la Protección de los Animales Salvajes), referent des de fa més de 40 anys en la conservació de l’os a la serralada Cantàbrica i en la implementació de mesures de prevenció de danys en explotacions apícoles amb centenars d’instal·lacions realitzades i probades al llarg dels anys. Durant la trobada, es va dur a terme la instal·lació d’un tancat de protecció per a arnes, un sistema reforçat dissenyat específicament per impedir l’accés dels ossos i evitar els danys que poden ocasionar quan busquen aliment als apiaris. Aquest sistema reforçat és la primera vegada que s’ha instal·lat al Pirineu.
Aquests dispositius, basats en tancats elèctrics d’alta eficàcia, s’han consolidat com una de les eines més útils per protegir les arnes en zones amb presència d’os. Més enllà de la seva instal·lació, FAPAS desenvolupa campanyes periòdiques en diferents territoris i impulsa formacions pràctiques adreçades a apicultors, en què s’ensenya a muntar i mantenir correctament aquestes infraestructures per garantir-ne el funcionament a llarg termini. L’experiència acumulada per l’entitat és àmplia, amb la protecció de centenars d’apiaris en els darrers anys i resultats contrastats en la reducció d’atacs. Aquest model no només contribueix a salvaguardar l’activitat apícola, sinó que també afavoreix la conservació de l’espècie, ja que minimitza els conflictes i fomenta que els ossos busquin altres fonts d’aliment.
En aquest context, tot i que existeixen mesures de protecció impulsades per la Generalitat, l’experiència sobre el terreny demostra que no sempre resulten prou eficaces, especialment en escenaris complexos com les zones ZPP (Zona de Presència Permanent d’os), on en alguns casos l’os ha arribat a escarbar per sota del tancat per accedir a les larves i a la mel, fet que no es produeix amb el nostre sistema de protecció. L’os bru tampoc pot passar entre el filat perquè, a més d’estar electrificat, una malla cinegètica li impedeix el pas i pot rebre una lleugera descàrrega al musell, una de les zones més sensibles de l’os. Tampoc el pot escalar, ja que les tanques són molt més altes (més d’1,5 mt.) que les mesures de protecció protocol·làries que instal·la la Generalitat. També hem optimitzat el sistema de protecció amb la instal·lació d’un nou pastor elèctric ajustat al voltatge adequat, amb l’objectiu de minimitzar els problemes habituals de descàrrega de la bateria de l’aparell.
A més, com a mesura complementària, s’ha instal·lat un sistema de dissuasió acústica que s’activarà quan un animal de grans dimensions, detectat mitjançant intel·ligència artificial, intenti creuar el perímetre de l’explotació apícola.
La trobada s’ha plantejat com un espai participatiu per a l’intercanvi de coneixements, inquietuds i propostes amb la finalitat de traslladar-ho gradualment a tots els apicultors que treballin en zona d’os bru. ADLO Pirineu vol seguir reforçant el diàleg directe amb la gent del territori, escoltant activament aquells que desenvolupen la seva activitat al medi rural i acompanyant-los en la recerca de solucions adequades i adaptades a les seves necessitats.
“Amb aquestes jornades volem mostrar el nostre compromís tant amb la conservació de l’os bru com amb la defensa de l’activitat primària, entenent que la coexistència només és possible si es dona suport a les persones que viuen i treballen en aquestes zones. En aquest sentit, apostem per facilitar l’accés a mesures de prevenció eficaces i construir, conjuntament amb el sector, un model de coexistència que combini la protecció de la biodiversitat amb la viabilitat del món rural.”
