Pallars Jussà, comarca libre de lobos o de sentido común?
Pallars Jussà, comarca lliure de llops o de sentit comú?
Article | Adlo (versió espanyola a continuació)
La setmana passada, el Consell Comarcal del Jussà va aprovar una moció impulsada per APROVI i FECOC per declarar-se “comarca lliure de llops”. Una declaració simbòlica, sí… però profundament irresponsable, perillosa i basada en discursos simplistes que estigmatitzen una espècie extingida com a cria a Catalunya. Un clar posicionament polític del PSC, Junts i ERC que no contempla en cap moment les baixes causades per gossos asilvestrats, molt més significatives que les de llop.
El llop és una peça clau en l’equilibri ecològic. La seva presència al territori és un indicador de biodiversitat i salut dels ecosistemes, reequilibrant dinàmiques naturals alterades per dècades de desequilibri humà. Europa sencera avança cap a models de coexistència. En canvi, aquí retrocedim amb mocions pròpies del segle XIX que ens fa sentir vergonya aliena.
Aquest tipus d’iniciatives generen confrontació, neguen el marc legal europeu i estatal, i invisibilitzen les solucions reals: mesures de prevenció com s’havia fet quan existien llops, la compensació per danys i l’acompanyament tècnic als ramaders extensius i, sobre tot, recolzament econòmic als que volen conviure i integrar la seva feina amb la biodiversitat que l’envolta. Un camí realista cap a la coexistència. Molts ramaders ja hi treballen i s’han adaptat.
De debò algú creu que el problema del món rural a Catalunya són els llops? Us deixem unes imatges comparatives de l’abandonament del paisatge rural durants els anys en que no existien llops… el llop és el problema? O serà més aviat l’abandonament institucional, la manca de relleu generacional, la pressió de les macrogranjes, acords per a importar carn extrangera…?
Article amb imatges del decliu del món rural
Des d’ADLO denunciem aquesta moció com un gest populista, buit de contingut i nociu per a la convivència y preservació dels nostres hàbitats. Declarar-se “lliures de llops” és una burla a la ciència, al marc legal i a la realitat ecològica del segle XXI. Tot això només per un llop que potser ja ha marxat de la zona i que és motiu injustificat d’articles i portades.
Apostem per un món rural viu, just i biodivers. Els llops no són l’enemic. El veritable perill és l’abandonament polític i el joc a dues bandes que practica la Generalitat. No cal utilitzar el llop ni l’os per a justificar altres problemàtiques del sector. Nosaltres ja ens hem mobilitzat, tots els nostres socis hem deixat de consumir a la nostra comarca veïna, a no ser que siguin productors regeneratius o respectuosos amb la biodiversitat, i estem informant als nostres visitants que consumir al Jussà implica ser còmplice d’aquestes mocions antillop aprovades pel Consell Comarcal i diferents municipis. La millor eina de conservació és la informació.
Respecte al patiment emocional per la pèrdua de caps de bestiar, cal recordar que la pèrdua per malalties, accidents o altres depredadors també és part habitual de la vida ramadera suposant centenars de baixes anuals. Les baixes que ha causat el llop al Jussà durant els últims anys és ínfima.
El llop no és la causa estructural de les dificultats del sector. El veritable problema rau en la precarització del món rural, la pressió del mercat global, la burocràcia, l’abandonament institucional…Criminalitzar una espècie salvatge i declarar comarques “lliures de llops” no aporta cap solució real. Al contrari: és una fugida endavant que desvia l’atenció dels veritables reptes que té la ramaderia avui.Si volem un futur per al món rural, cal un compromís valent amb un model que combini activitat econòmica, arrelament cultural i biodiversitat. Els ramaders són una peça d’aquest futur, però el llop, també. Coexistir no només és possible: és necessari.
¿Pallars Jussà, comarca libre de lobos o de sentido común?
Article | Adlo (versió espanyola)
La setmana passada, el Consell Regional de Justà va aprovar una moció impulsada per Aprovi i Fecoc per declarar "Regió lliure de llops". Una afirmació simbòlica, sí ... però profundament irresponsable, perillosa i basada en discursos simplistes que estigmatitzen una espècie extingida com a reproductiva a Catalunya. Una clara posició política del PSC, punxades i ERC que en cap moment contempla les víctimes causades pels gossos d’Aslewood, molt més significatius que els del llop.
El llop és una peça clau en l'equilibri ecològic. La seva presència al territori és un indicador de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes, reequilibrant la dinàmica natural alterada per dècades de desequilibri humà. Tota Europa avança a models de convivència. En canvi, tornem amb moviments del segle XIX que causen vergonya autèntica dels altres.
Aquest tipus d’iniciatives generen enfrontament, neguen el marc legal europeu i estatal i solucions reals invisibles: mesures de prevenció com les que ja s’utilitzen quan els llops, la compensació per danys, acompanyament tècnic per a agricultors extensos i, sobretot, suport econòmic a aquells que volen viure junts i integrar el seu treball amb la bicicleta que els envolta. Un camí realista a la convivència. Molts agricultors ja hi treballen i s’han adaptat.
Algú creu realment que el problema del món rural a Catalunya són els llops? Us deixem imatges comparatives de l’abandonament del paisatge rural durant els anys en què no hi havia llops ... El llop és el problema? O l’abandonament institucional, la manca d’alleujament generacional, la pressió dels macrogranjas, els acords per importar carn estrangera ...?
Article amb imatges aèries del declivi rural
Des d’Adlo denuncem aquest moviment com un gest populista, un buit de contingut i perjudicial per a la convivència i la preservació dels nostres hàbitats. Decidir "Lobos Free" és una burla de la ciència, el marc legal i la realitat ecològica del segle XXI. Tot això per un llop que potser ja ha abandonat la zona i això és un motiu injustificat d’articles i cobertes.
Apostem per un món rural viu, just i biodivers. Els llops no són l’enemic. El veritable perill és l’abandonament polític i el doble joc que practica el generalitat. No és necessari utilitzar el llop o l’ós per justificar altres problemes del sector. Ja hem mobilitzat, tots els nostres socis han deixat de consumir a la nostra regió veïna, tret que siguin productors regeneratius o respectuosos amb la biodiversitat, i estem informant als nostres visitants que consumeixin a Justsà implica ser un còmplice d’aquests moviments antilobo aprovats pel Consell Regional i diferents municipis. La millor eina de conservació és la informació.
Pel que fa al patiment emocional a causa de la pèrdua de cap de bestiar, cal recordar que les pèrdues per malalties, accidents o altres depredadors també són una part regular de la vida ramadera, assumint centenars de víctimes anuals. Les víctimes que el llop ha causat a Jussà en els darrers anys són minúscules.
El llop no és la causa estructural de les dificultats del sector. El veritable problema rau en la precarietat del món rural, la pressió del mercat global, la burocràcia, l’abandonament institucional ... criminalitzar una espècie salvatge i declarar regions “Llops lliures” no proporcionen cap solució real. Al contrari: és un vol endavant que desvia l’atenció dels veritables reptes que el bestiar té avui en dia.
Si volem un futur per al món rural, cal un compromís valent amb un model que combina l’activitat econòmica, les arrels culturals i la biodiversitat. Els agricultors són una peça d’aquest futur, però també el llop. Coexist no només és possible: és necessari.
