Comunicat: El llop és el darrer dels problemes de la ramaderia d’oví i cabrum

Comunicat de premsa

Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu)i Plataforma Ecologista del Pallars Sobirà (P.E.P.S.)

21 de març de 2025

En relació a les desafortunades declaracions dels representants de l’Associació Pallaresa de Ramaders d’Oví (APROVI) a Notícies Catalunya, i també en relació al manifest recolzat per la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), i Revolta Pagesa, declarant el llop incompatible amb la ramaderia, turisme, animals i un perill per a les persones, arran de l’atac de llop al Pallars Jussà, l’Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu (ADLO Pirineu) i P.E.P.S. vol expressar el següent:

• El llop NO és CAP perill per a les persones. El llop, a Europa, viu en zones molt antropomorfitzades sense que hi hagi hagut mai cap situació de perill ni, menys encara, atacs i mort de persones. És més, el llop té por de l’home i basa la seva estratègia de supervivència en fugir i passar desapercebut a l’ull humà.
• Al no ser cap perill per a les persones, tampoc ho és, en conseqüència per al turisme. Ans el contrari, en zones de forta densitat de llops, com a la Sierra de Culebra, a Zamora, hi ha un turisme d’observació d’aquest animal compatible amb altres usos turístics i ramaders.
• El llop ataca els ramats si aquests estan desprotegits. Les mesures de prevenció d’atacs són prou conegudes: presència humana permanent, tancats elèctrics, gossos de guarda (muntanya dels Pirineus, mastins), concentració de ramats. Entenem la dificultat d’adaptació dels ramats que pasturen en zones on el llop va ser exterminat fa més d’un segle i on s’han perdut les mesures de prevenció. Entenem, però, que cal adaptar-se a les noves situacions com es fa en qualsevol ofici. Aquestes mesures, a més, poden ser finançades pels Fons europeus.
• El llop és el darrer dels problemes de la ramaderia d’oví i cabrum. Com és ben sabut, els problemes del sector són la manca de relleu generacional, la dificultat en trobar treballadors i la seva manca de competitivitat.
• El llop no s’ha de veure com una amenaça sinó com una oportunitat. En ecosistemes secularment degradats per l’acció humana, la seva reaparició és un símptoma de recuperació d’aquest hàbitats. El llop és una espècie apical, i com a tal una espècie clau pel control de les poblacions de grans herbívors i de les seves malalties.

Entenem, en definitiva, que la ramaderia extensiva ha de ser compatible amb la conservació de la biodiversitat, tota, i no deixar-se emportar per demagògies basades en pors seculars sense fonament.

www.adlopirineo.org / info@adlopirineo.org