Comunicat referent a l'ós de l'Alt Pallars

A.D.L.O. Pirineu
Associació per la Defensa del Llop i l’Os al Pirineu
www.adlopirineo.org

Vall d’Àneu, 18 de junio de 2023

Per resoldre les qüestions referents al comportament inusual de l'ós de l'Alt Pallars, es creu que és fill de Caramelles (assassinada el 2021 per un caçador a França quan aquest era cadell), i davant la por atàvica i infundada que plana sobre aquesta espècie, procedent de certes actituds alarmistes d'un sector de la població, que no fa més que generar controvèrsia i confusió sobre la recuperació de l'espècie a la Serralada Pirinenca, ens veiem obligats a emetre el comunicat següent:

1.- Atès que no entenem la publicitat mediàtica que se li està donant a l'ós a les xarxes socials, indicant que són un risc per a la integritat de la població, i que aquesta mala publicitat no es doni als porcs senglars, cabirols, guineus, cérvols, etc. quan les estadístiques han demostrat que han provocat més morts als humans que un ós, ja sigui per accidents de trànsit o atac directe, cal recordar que no s'ha produït cap mort per atac d'ós a Espanya. Hem estudiat l'incident a Trento de l'ós italià i entenem que va ser un fet lamentable però aïllat. L'ós defuig dels humans i només ataca quan es veu acorralat, per gossos de presa o per l'infortuni d'una trobada inesperada i una reacció dolenta de l'ós per sentir-se amenaçat o acorralat. Ambdós casos no són comparables, de moment les mesures d'aversió són satisfactòries.

2.- No és justificable que cert sector de la població, inclòs l'àmbit rural i urbà, no admeti la presència ursina quan aquest mai no ha deixat d'existir al Pirineu. Si a certes zones ha desaparegut, recordem que ha estat perquè no fa tant, només unes dècades, als caçadors d'óssos se'ls venerava al Pirineu. L'ós molestava i el propòsit humà era extingir-lo i des de fa unes dècades les mesures adoptades han estat per recuperar aquesta població ossera delmada per la barbàrie humana. És obligat conservar el patrimoni natural, que és de tots, i això inclou totes les espècies que originàriament constituïen l'equilibri natural del Pirineu, des de petites plantes endèmiques fins a grans carnívors. Sense totes aquestes espècies, el Pirineu –i qualsevol ecosistema– està condemnat a desaparèixer, i en part ja ho ha fet amb la construcció de complexos turístics d'alt standing (Baqueira-Beret) que incompatibilitza aquest hàbitat amb la restauració de la biodiversitat. Tenim el deure de restituir el nostre patrimoni natural del Pirineu, un patrimoni de tothom, no només d'un sector de la població.

3.- Recordem que al llarg dels 27 anys del projecte de recuperació de l'espècie, professionals del seguiment que han rastrejat diàriament l'espècie, seguint les empremtes, fent immersió als seus hàbitats, sumat a altres activitats quotidianes dutes a terme per excursionistes, guies de muntanyes, esportistes, etc. mai no han tingut una trobada desafortunada o fatídica amb l'ós. No és justificable aquesta por atàvica per l'espècie que fonamenten alguns sectors de la població. Hi ha hagut més atacs causats per vaques, porcs senglars, cavalls i fins i tot cérvols… que d'un ós. Els únics casos registrats en què un ós hagi carregat contra un humà ha estat en caceres amb gossos, persecucions a óssa amb cries i casos similars.

4.- En qualsevol cas, si cal fer algun tipus de crítica, sempre hauria d'anar adreçada a la institució o govern territorial. La ramaderia necessita millores i inversió, però totes les inversions van destinades al turisme i pistes d'esquí (on treballa part de la població local que avui abandera aquest sentiment antiós, sense dedicar-se al pasturatge ni a la ramaderia). Però realment l'ós no és el problema, només és la punta de l'iceberg d'una cadena de problemàtiques que afecten el ramader real, el que conviu i treballa diàriament el bestiar. Filmar i evidenciar que hi ha un ós proper a la carretera és un atemptat per a l'individu en concret, que no en té culpa i el nostre deure com a Associació sense ànim de lucre és vetllar per la seguretat de l'individu -i l'espècie en general- amb els nostres escassos recursos.

5.- Aquells que fotografien i pengen en xarxes vídeos de l'ós, indicant hora i ubicació exacta, entenem que no actuen de la mateixa manera amb altres espècies també en conflicte amb la ramaderia extensiva i la producció local: guineus, cérvols, fagines, senglars, cabirol, etc. . Fa molts anys se'ls va deixar de considerar com a alemanyes. Alguns haurien de recordar que la Junta Provincial d'extinció de Alimanyes i Protecció al Caçador va desaparèixer amb el franquisme. Les mesures que ha d'adoptar el responsable del bestiar és la vigilància i protecció, amb les mesures adequades i amb el suport de subvencions i ajuts al pastor. Entenem que aquests ajuts són escassos i que tot esforç per rebutjar la integració de l'ós a les nostres muntanyes haurien d'anar dirigits a la reclamació de drets i ajuts. Recordem que aquest ós en concret no ha causat cap atac i el seu interès pels humans era nul. Recordem també que el nombre de morts humanes causades per un caçador es compta per centenars, el nombre d'atacs causats per un altre tipus de fauna, fins i tot domèstica, també es compta per centenars, el nombre de morts causades per un ós a Espanya és zero. Les baixes al bestiar existeixen, però són moltes més les baixes causades per gossos salvatges, malalties i altres causes que actualment no són tema de debat.

A.D.L.O. Pirineu