El bucard, l'extinció que va precedir l'ós marró.

per Jesús-Pau Vázquez Vilardell

Fa 7 anys vaig donar per primera vegada amb el nou bucard del Pirineu, en català Herc. Dos individus que transitaven el 2015 per la forcadura que conforma el Pic Verdaguer amb la Pica d’Estats, a uns 3.000 mts., molt a prop del punt limítrof de França amb Espanya. Des de llavors són moltes les oportunitats que hem tingut d'albirar aquestes cabres introduïdes fa 8 anys des de França. A l'última, mentre fèiem treball d'observació i rastreig d'ós bru, vam poder fer algunes preses amb la càmera i identificar-los a través dels seus crotales.

El bucard ens ha acompanyat des de la prehistòria i com moltes altres espècies al món ha estat extingida recentment per persones l'oci de les quals és matar animals. Recentment hem passat un virus que ens ha posat al nostre lloc com a éssers vulnerables, però, avui ens escandalitzem per cada decisió política que es pren, per cada esdeveniment banal que no va més enllà del trànsit concorregut després de treballar, de com és de car és el nou Iphone, del soroll del veí… i així, un llarg etcètera. Donat les circumstàncies d'emergència sanitària que hem viscut els darrers anys seria adequat fer un acte de reflexió -autocrític- per analitzar si no som els humans el virus més devastador per a la salut del planeta Terra.

Cada dia 150 espècies animals s'extingeixen per culpa dels humans, podem excusar-nos dient que és fruit de l'evolució natural però hem de tenir present que el perill més gran de la humanitat és la humanitat en si i potser algun dia paguem les conseqüències dels actes si aquests actes no són coherents i respectuosos amb la resta déssers vius. Ara hem introduït una cabra al Pirineu, França va ser el país precursor però amb quina finalitat?.

La resposta és fàcil: sota el mirall romàntic de la reintroducció del bucard s'està creant una nova fórmula d'atracció turística enfocada a l'observació del fals bucard (no són bucards sinó cabra espanyola) i, probablement més endavant, quan la seva població sigui estable, permetre la seva caça (és espècie cinegètica) per atraure caçadors de tot Europa tal com va passar fa unes poques dècades. El destí d'aquests pobres exemplars de cabra espanyola comprats a la Serra de Guadarrama és clar, ser observats a través dels vidres d'uns prismàtics o, encara pitjor, observats a través de l'espiell d'una rifle.

Una espècie que avui dia tan sols són 4 cèl·lules congelades en un laboratori d'Osca, a l'espera d'alguna subvenció caritativa per clonar-la, extingida fonamentalment per la caça indiscriminada que en va propiciar gairebé extinció, aïllament poblacional i sense opcions de variabilitat genètica. El bucardo del Pirineu té una curiosa història que poca gent sap: va ser el primer animal extingit a desextingir-se. És a dir, va ser el primer cas al món en què una espècie extingida és clonada i 'ressuscitada' (2003), però, el nounat només va viure 10 minuts per problemes pulmonars. Afortunadament, la subespècie reintroduïda al Pirineu té molta semblança genètica amb el bucardo i ens ajuda a fer-nos una idea del que va ser les muntanyes pirinenques amb la seva presència.