481 óssos seran abatuts a Romania
Els polítics aposten per la MASSACRE. Per què no apostar per la INFORMACIÓ i l'EDUCACIÓ AMBIENTAL?
El Parlament de Romania va autoritzar aquest dilluns 15 de juliol la caça de 481 óssos aquest any com a conseqüència del fatal accident d'una senderista en una trobada fortuïta amb un ós. Aquests óssos estan habituats i gairebé domesticats a causa de la imprudència dels humans que els alimenten des dels cotxes, els donen menjar, els graven i difonen aquests vídeos a les xarxes creant un efecte anomenada letal per a l'ós. Aquest efecte crida atrau nombrosos turistes desinformats augmentant la conflictivitat amb l'ós i condemnant-lo a mort, com és el cas dels 481 óssos que seran abatuts aquest any. Amb aquestes imprudències que cometen els turistes desinformats causen que s'obtinguin més recursos econòmics amb el turisme de caça, relegant a un segon i tercer pla l'ecoturisme responsable, divulgatiu i respectuós.
No ens oblidem del llop, a França s'abat cada any més de 200 llops per “danys” a la ramaderia. La solució ràpida que els governs estatals posen en pràctica és l'extermini d'espècies protegides per la directiva hàbitats de la Unió Europea.
ADLO proposa com a mesura urgent informar la població a través de l'educació ambiental i la instal·lació de cartells en àrees amb presència d'ós, en molts espais naturals del Pirineu no existeixen. D'aquesta manera evitaríem moltes de les imprudències del turista desinformat, creant els fonaments del respecte per la natura, la tolerància i la coexistència. Nosaltres ja hi estem treballant.🌎🐻
Bon dia Pau. He estat a Romania aquest estiu, justament quan va haver-hi l’accident amb l’excursionista, i vam captar una mica l’ambient. Aquesta va ser la nostra experiència.
Vam parlar amb el que portava una botiga de bicis de Bucarest, i ens comentava que justament aquell dia hi havia sessió parlamentària per decidir què es feia. Ell deia que s’havia de fer alguna cosa… Ell abans anava molt a fer excursions, ara li feia por, deia. I li vam preguntar si podíem anar a fer una excursió amb bici pel PN de Bucegi i va dir que era molt poc recomanable, molt perillós. Ens va comentar que a Romania hi havia un greu problema amb la màfia de la fusta. Que hi havia boscos que semblaven verges, però si passaves la primera línia d’arbres al darrere estava tot desforestat per màfies, amb el beneplàcit de les autoritats corruptes. I que això feia que els ossos tinguessin cada vegada menys hàbitat. Això era el principal problema, segons ell i alguna altra persona amb qui en vam parlar.
Vam estar a una cabanya de muntanya al nord de Brasov. El seu propietari ens explicava que de tant en tant hi veia ossos, i ens va ensenyar alguna petjada fresca, va ser emocionant. Ell ens deia que sempre que sortia a treballar al voltant de la cabanya ho feia amb algun tipus d’arma de defensa a sobre, però ho vivia amb bastanta naturalitat, sense por. Nosaltres no ens vam atreviar a caminar gaire enllà per si de cas…
Vam anar a fer bici a algun bikepark, amb cartellets de “Atenció, ossos!” en algunes zones, on havies d’anar cridant o amb música per mirar que, en cas d’haver-hi un os, et sentís i no s’espantés. Aquí vam conèixer un noi, que vivia per allà, que deia que cada vespre veia l’os com passava per davant de casa seva. Ho vivia també amb molta naturalitat, deia que no era més especial ell que l’os, i que s’havien de respectar.
Farts de només veure cartells i petjades d’ossos, vam decidir contractar a un guia i anar a un hide a veure’n (NO de Brasov). Va ser espectacular! Menys de dues hores ens van servir per veure que aquells boscos n’estaven plens. Quina passada veure’ls amb tota la tranquil·litat! El guarda era una espècie de forestal privat, que se’n cuidava també d’alimentar ossos, porcs senglars i cérvols d’aquells boscos. Sobre el cas de la recent mort de l’excursionista, deia que ara la gent i el país estava trasbalsat perquè era un cas molt mediàtic, però es mostrava molest perquè altres casos que vivien la gent dels pobles i d’aquella zona no sortien mai a les notícies. Parlava d’un difícil equilibri entre els ossos i la gent. Ell ens deia que el que s’havia decidit no era que es matessin 481 ossos, sinó que aquest any s’ampliaria una quota que hi ha de caça “d’ossos problemàtics”, i que a la pràctica no n’acabarien matant tants, només aquells que s’acostessin més a la gent (o, malauradament, aquells a qui la gent s’hi acostés més per donar-los menjar o fer-se la foto).
També vam passar per la famosa carretera alpina de Transfagarasan. Hi ha una zona on a cada corba et trobes un os, fins i tot mares amb les seves cries, demanant menjar. La gent amb el cotxe parava i els tirava pomes o el que fos. Nosaltres vam intentar explicar a més d’un que això no s’havia de fer, però hi ha molt poca consciència, fins i tot es pensen que estan ajudant a aquells ossos.
En fi, espero que algun dia als Pirineus es normalitzi la presència d’ossos, però caldrà fer MOLTA FEINA i fer-la MOLT BÉ perquè arribi a bon port.
Magnífic testimoni i aprenentatge, gràcies per compartir-ho. D’allí podem aprendre moltes coses per tal de no cometre els mateixos errors al Pirineu i al Cantàbric. Com bé dius queda molta feina per fer, sobretot molta sensibilització i entendre que cuidar els nostres ecosistemes també significa cuidar la nostra pròpia existència, tot és una cadena i alguns no ho entenen. Comparteixo la teva experiència amb els meus companys, una abraçada.
ADLO