La població ossera passa de 74 a 76 individus. Sense notícies de Goiat
per Jesús-Pau Vázquez Vilardell
Es manté el creixement, però baixa el ritme. Neixen 13 cries el 2022.
S'acaben de publicar els primers resultats de l'informe anual de l'ós marró als Pirineus. El document oficial es pot llegir a la web francesa de la Oficina francesa de biodiversitat (OFB) on desprenem que el creixement de la població ossera s'ha estancat considerablement. També el GSTOP ens anticipa de manera preliminar una sèrie de dades.
Sin pistas de Goiat.
No s'ha detectat Goiat des d'abril de 2022. Notícies preocupants per la crispació social que ha generat aquest ós anys anteriors, estarem atents. Passem d'una població de 74 individus a una població de 76, cosa que no compleix amb l'algorisme del 10-12% de creixement que hauria de ser habitual. 39 són femelles y 35 mascles, cal sumar 2 individus sense identificar. Tenim al voltant d'una desena de baixes, compensat amb el naixement de nous ossens. Ampliarem informació a mesura que obtinguem més dades. Us deixem dades classificades per edat, distribució, sexe, reproduccions i indicis.
Distribució per edat:
Distribució per edat a Catalunya:
38 ejemplares detectados en Pallars Sobirà, Val d’Aran y Alta Ribagorça:
Distribució de dones i homes a Catalunya:
Reproduccions:
Reproduccions efectuades amb 6 mascles diferents. Àrea geogràfica emprada el 2022 és de 5.700kms. quadrats, àrea notablement reduïda perquè ja no hi ha óssos geolocalitzats. Presència de 3 mascles a l'Alta Ribagorça: Sardo, New20-03 i New20-02.
S'han recollit 1.213 indicis A CATALUNYA, ARAGÓ I NAVARRA:
ATACS A BESTIAR I COLMENES:
DADES D'INTERÈS:
El creixement mitjà anual de la població des del 2006 és de l'11,23%. Es frena el creixement.
Gran treball de recopilació! Gràcies!
moltes gràcies!
A què creieu què es deu la disminució en el creixement anual un cop acabat el projecte europeu PirosLife? És simple casualitat biològica d'aquest any en concret, o teniu la vostra pròpia teoria sobre això?
Hola, caldria matisar diversos punts per diagnosticar les causes. La primera és que no disposem de la informació (pública) necessària per analitzar resultats des d'un punt de vista biològic, des de la Generalitat encara no s'ha publicat el report anual de l'ós bru, a diferència de França. Només tenim la declaració de representants de l'administració sintetitzant els resultats obtinguts a través dels indicis i mostres genètiques. A més, davant d'una població tan petita és fàcil que hi hagi variacions quant al ritme de creixement i que no sigui tan sostingut com en una població més àmplia.
D'altra banda, la segregació administrativa quant a la gestió dels grans carnívors (Val d'Aran funciona de forma independent a la Generalitat) i que al sector aranès hi hagi una clara política cap al NO a l'ós, manifestada repetidament pels seus dirigents , fa difícil obtenir resultats 100% objectius en aquest sector.
I un altre dels factors que compliquen l'anàlisi d'aquests resultats és que es tracta d'un projecte tancat en què no hi té gaire cabuda entitats conservacionistes o associacions, com sí que passa a França o Serralada Cantàbrica on sí que permeten la implicació de diferents entitats que treballen per els drets de l'ós al territori. Aquesta col·laboració externa ajudaria a aportar dades, censos, obtenció de mostres... a millorar la percepció social de l'espècie i fer-la partícip, estem treballant per millorar aquest punt.
Gràcies per comentar
Totalment dacord! Si tots els “grups” que defensen l'ós anirien units, seria una altra cosa! Per fi tenen el mateix propòsit: Defensar l'ós i alhora els altres animals que sempre han estat part dels Pirineus. En resum, defensar la biodiversitat! Perquè les futures generacions podran gaudir de muntanyes, platges i boscos intactes. Ara mateix, amb el canvi climàtic, més necessari que mai!
Moltes gràcies pel comentari, així hauria de ser. De mica en mica i entre tots la coexistència és possible.
Una salutació!