Es prohibeix per primera vegada la caça en territori d'ossos

per Jesús-Pau Vázquez Vilardell

L'esperit de Sarousse continua viu

El Govern d'Aragó estableix una sèrie de mesures perquè no tornin a passar els greus fets esdevinguts fa dos anys a la Vall de Bardají on l'óssa Sarousse va ser abatuda per un caçador. Una de les mesures és la prohibició de la caça a les reserves dels Valls d'Ansó, Fet i Benasc on hi ha presència d'óssos de manera permanent (entre ells Claverina). Aquest fet s'ha fet gràcies a la petició de diversos grups ecologistes.

Aquesta modificació del pla cinegètic aragonès en reserves de caça realitzada pel departament d'Agricultura, Ramaderia i Medi Ambient constitueix un primer pas per garantir la seguretat i la protecció en aquesta zona expansiva susceptible de conflictes com va passar amb el cas Sarousse. Des de l'associació esperem que aquestes actuacions s'extrapolin a la resta del Pirineu, especialment a la zona de presència permanent de l'ós marró. Davant d'aquest precedent, des d'ADLO Pirineu iniciem una petició adreçada a l'administració on sol·licitarem la prohibició de la caça, especialment amb gossos de presa, en territori oser per a tot el Pirineu català.

L'óssa Sarousse va ser abatuda fa dos anys en un marc de protecció molt escàs. El pla de recuperació de l'ós bru a Aragó tenia les llacunes. No ha estat fins a la repercussió mediàtica del cas Sarousse -acompanyat d'una sèrie d'inexactituds entre les dades extretes de la necròpsia i les declaracions del caçador- que es va començar a estudiar una modificació dels plans cinegètics a territori oser. Sarousse va morir després de ser perseguida per un gos i després dirigir-se cap al caçador. Va rebre tres trets al pit, segons el caçador i els seus companys, i dos segons les dades de la necròpsia: un a la mà dreta i un altre a l'húmer esquerre fins a traspassar el tòrax.

Aquest cas ha servit de precedent i la seva mort no ha estat en va. Al llarg dels temps la naturalesa ha estat capaç d'autoregular-se sense la intervenció humana, a dia d'avui els motius que empra el Govern d'Aragó per fer batudes de porc senglar són els següents (Butlletí oficial d'Aragó):

• Agricultura i ramaderia: danys a cultius i cabanes ramaderes, pèrdua de produccions, etc.
• Salut pública: reservori i font de malalties infeccioses per a éssers humans
  (hepatitis E, tuberculosi, triquinosi, etc.).
• Seguretat viària: accidents de trànsit greus, cada cop més freqüents, de vegades amb
  danys personals irreparables.
• Seguretat ciutadana, associat al risc possible d'atacs a vianants o les mascotes en zones periurbanes.
• Medi ambient: competència pels recursos i degradació d'hàbitats, incloent-hi la
  interacció amb altres espècies silvestres, com la perdiu vermella o altres amb un règim de protecció especial.
• Sanitat animal: possible font de disseminació i manteniment de malalties transmissible a la ramaderia domèstica (pesta porcina africana, pesta porcina clàssica, tuberculosi,
  brucel·losi, malaltia d'Aujeszky, etc.)

Són motius usuals emprats per l'administració sense tenir en compte la presència d'una gran carnívor als territoris que s'esmenten. Creiem que quan hi ha presència de grans carnívors, en aquest cas en perill d'extinció, hem de confiar en la funció reguladora. Cosa que enriqueix la biodiversitat i que atorga un prestigi quant a la qualitat dels ecosistemes presents en aquest territori. Les inversions destinades a plans cinegètics en zones d'exclusió ara haurien d'anar destinades a la protecció d'aquests grans carnívors. Amb la modificació del pla cinegètic aragonès per a les Valls de Fet, Ansó i Benasc s'atorga un petit respir per als óssos instal·lats i un precedent exemplar per a altres regions pirinenques.